26 de maig 2009

Walking

"Què la podia haver fet sospitar?

Res del que intentava repassar amb pressa hauria pogut ser una pista. Tot semblava normal, res no estava fora de lloc, potser massa i tot, però això ho pensava ara...

Havia començat el dia com qualsevol altre dimarts, llevant-se amb el soroll estrident d¡un despertador que començava a odiar, dutxant-se amb aigua massa freda pel seu cos i massa calenta per el seu cervell. Havia esmorzat ràpidament, un cafè i un parell de torrades amb mantega, com cada dia.

El trajecte amb cotxe fins la feina havia sigut rutinari i lent, com cada dia, tan sols amb una diferència de la resta de dies, i és que avui havia trobat dos cotxes accidentats a la cuneta, amb els seus ocupants fent papers i esperant l'assistència calmadament.

A la feina tot com sempre. Males cares, gent massa adormida per poder pensar, reunions importants, reunions no tant importants, reunions absurdes... Clients enfadats, proveïdors enfurismats, companys de departament atabalats, fotocopiadores de baix rendiment i un cafè de màquina molt més que horrible.

Definitivament, un dia com tants altres.

Que li podia haver fet pensar que aquell vespre la seva vida faria un gir de 180º?

Í així va ser quan, després d'aparcar el cotxe en una plaça un xic massa petita, després de recollir la bossa de l'ordinador, assegurar-se que el cotxe quedava tancat i encendre una cigarreta, al posar la clau al pany i fer mitja volta per obrir la porta, la seva vida mai tornaria a ser igual...!





Un dimarts com tants altres... o no.


Aquest vespre algunes coses es posaran a lloc, o començaran a fer-ho.




De mentres... algunes fotos que no deixen de ser curioses... siguin veritat o mentida (de debò importa això?), avui m'ha vingut de gust penjar fotos... per això és el meu blog, no? jejeje







I demà.... FUTBOL amb majúscules.

La frase del dia:

"Me interesa el futuro porque es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida" (Woody Allen)


La cançó del dia (amb un títol genial):

1 comentari:

Magrat ha dit...

Molt xules, les fotos...jeje.

I la frase és bona, tot i que jo sóc més de viure el present... Mai se sap què pot passar i l'ara i aquí és l'única cosa segura que tenim! Tot i que de vegades cal pensar en el futur de cara a prendre decisions o actuar en el present...

Que passis un molt bon dimarts!!