02 de juny 2009

2 dies i baixant

Retrobar-se, en silenci, compartir amb una sola mirada anys de distància. Dues vides allunyades l'una de l'altra però que mai han deixat de ser paral·leles. Potser en algun moment es van tocar, però no era el seu destí creuar-se, sinó que estava escrit que havien de caminar l'una al costat de l'altre.

I ara les dues línies s'aporoparan molt l'una a l'altra per poder anar, encara que sigui tan sols durant quatre dies, de costat.

Milers de paraules pendents, centenars de converses, la voluntat de resumir massa anys en poc temps, de voler compartir-ho tot, d'entendre perquès, de conèixer el futur i de brindar pel passat. I tot amb un trosset menut de vida corrent entre les cames, fruit d'aquest coi de roda que no para de girar...

Ganes, desitjos i, segurament, necessitat.




Per la resta... un dimarts amb totes les virtuts i potser algun defecte.



La frase del dia:

"La amistad que acaba nunca empezó" (Publio Siro)


Una cançó per fer l'espera més curta (quan feia que no la sentia?!?!?!):

3 comentaris:

Gemma ha dit...

segur que seran uns dies per recordar, i que seran uns dies per ser recordats.

m'encanta la frase del dia. :)

gemma

Gemma ha dit...

per cert, ratasàvia, que mai no penso a dir-t'ho. aviam si revises els teus links i gires l'ordre i el sentit del nom del meu blog!! :P

unabraçada

gemma

Magrat ha dit...

La frase del dia m'ha agradat molt! De vegades les coses no són com pensàvem...

Això del trosset de vida corrent entre les cames, no serà tan menut, no? el trosset d'entre les cames, vull dir. És que m'estranya llegir això escrit per un noi... jeje

I per brindar, res millor que la ratafia!!

Que passis un bon dimecres!