12 de juny 2009

Arran de terra...


Va baixar les escales decidit, com cada matí. El grinyolar de la porta d'entrada li va donar la benvinguda al món. El xivarri, els sorolls i les veus li deien que era un dia de primavera, un dia clar, un dia bonic.

Va pujar a la bicicleta i les primeres pedalades el van allunyar de casa, però passejar pels carrers del seu barri el feien sentir bé, se sentia protegit.

De tant en tant un cop de cap li servia per passar revista dels coneguts habituals de cada matí. En Joan del quiosc, la noia de la floristera, un pidolaire estranyament simpàtic i dos companys d'escala.

El sol no cremava, però li regalava una escalfor que l'obligava a circular amb el cap alçat, per recollir cada un d'aquells rajos meravellosos.

Era un bon dia, i se sentia viu. Tot i haver d'anar a treballar, saber que a fora la finestra feia un dia com el d'avui el forçava a ser feliç... i li encantava!

Somreia i pedalava tot tararejant melodies inventades, en aquell moment estava absort en els seus pensaments i les seves aventures. Li agradava escoltar les cançons que sonaven al seu interior. Mai s'havia considerat músic, ni tan sols recordava haver-ne parlat amb ningú, però des de ben petit les notes corrien per dintre seu, la música l'havia atrapat i ara feia amb ell el que volia.

Xiuxiuejant i cantant sobre la bicicleta... tan absort en sí mateix que no va veure venir la furgoneta, i ni tan sols va poder apartar-se...





La frase del dia:

"Ostres... doncs no en fas cara... quina sorpresa!"


Una cançó per un cap de setmana de sol i bicicletes (quin gran descobriment...):

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Ostres, ara no sé si somriure o plorar...

Ens quedarem amb el somriure, que fa més divendres :)


(Sí, sí, jo també m'he fet un blog...però encara porto la "L")

Xisti ha dit...

que xungo que ets! vaya conte si penses passar el finde anant en bici!

Bon capdesetmana!

Magrat ha dit...

Quin final! això sí que no m'ho esperava...

Si algun dia em faig el féisbuc ja t'agregaré, perquè vagis sumant. De foto posaré una ampolla de ratafia i un casc de bomber...jeje. De moment, resistiré i seguiré tan anti-féisbuc com sempre.

Bon cap de setmana i que vagi bé amb la bici!