10 de juny 2009

Continguda...

Estremint-se tots els músculs del teu cos, notant com la sang comença a fluir més ràpida i a més temperatura, notant com la tensió es va apoderant de cada centímetre de tu... sentint els batec de teu cor més accelerats i més intensos, martellejant-te el pit i recordant-te que la maquinària s'està posant a punt. Recollir els dits de les mans sobre sí mateixos i descarregar tota la força que porten simplement fent-los acostar entre ells... Sentir el cruixir dels tendons quan arriben al límit, notar que les llàgrimes de suor comencen a empapar-te el cos, preparant-te per la imminent batalla que la teva ment i la resta de tu reclament fa estona. Intentar frenar una enorme massa d'energia amb un dit de diamant, fràgil i sensile, però més dur que tota la resta...


Avui jo sóc l'enorme massa, i la meva educació el dit de diamant.


Ja m'està bé, per burro.



La frase del dia:

"Es mil veces más fácil no decir lo que pensamos en un momento de ira, que disculparnos después"



Una cançó per un moment com avui (disculepu si no us agrada, la necessito):

1 comentari:

Xisti ha dit...

no he entes rés raonablement parlant, però les sensacions queden clarissimes avui!
m'encanta, ja he iniciat la recuperació monstre de les pessigolles!