29 de juny 2009

dimondays

Cap de setmana una mica més llarg del compte... afortunadament.

Va començar el dijous a la nit amb una notícia d'aquelles que et deixen el cos estrany, i no saps ben bé si estar trist, normalitzar-ho, o què fer exactament.

Un dels millors artistes, el millor indiscutiblement dins el pop, ens va deixar físicament, molts anys després de fer-ho espriritualment.

Potser ara se'l recordarà pel que va ser, per fi.

Gràcies Michael!!

Divendres llevar-se molt d'hora per anar cap a Barcelona.

Cotxe, música i un gran baixista al costat per, al cap d'unes hores, seure davant la bateria i picar i picar i picar i picar... i així fins a 10 hores.

Entremig molts acudits dolents, una salsa massa verda, un "sanjacobo" molt bo, unes converses de somriure i una línia de baix als llavis... "dum dum dum dum du du du du dum dum du du du du dum.." (per si no ho heu reconegut és el "Billie Jean", d'en Michael Jackson.

La curiositat del dia... un control d'alcoholèmia al mig de Barcelona (a sota l'estàtua de Colom) a les 19h... 0,00, per descomptat.

Divendres al vespre sense sentir-me ni les cames ni els dits.

Unes fotos del divendres:











Dissabte al matí no va exisitir...

A la tarda un assaig increïble (de veritat, em comença a agradar molt com sona!!), uns bunyols molt bons a correcuita (moltissíssimes felicitats!!!!!!) i una festa d'aniversari.

Tovalles d'en Mickey, plats d'en Mickey, tovallons d'en Mickey i un pastís de la Kitty... potser massa per mi!!!

Felicitats patufeta!!!

Al vespre un sopar a ca la germaneta (feia massa que no ho fèiem això!) i a dormir.

I un diumenge extremadament relaxant... passejar, dinar sota una ombra, una migdiada, massatges, un bany i quatre acrobàcies, un churrasco fet a la barbacoa... llàstima de la mala notícia... i és que el destí, la vida o el que sigui ha decidit endur-se la tia Angeleta, un encant de persona, amb un somriure ecomanadís i una energia que semblava inesgotable. Definitivament, una ànima massa jove tancada en un cos massa gran. Descansa en pau, tieta, un petó enorme.

I al vespre una recerca per internet per seguir somniant i esperar no despertar-nos.

I avui, dilluns.



La frase del cap de setmana:

"La memoria es el deseo satisfecho" (C. Fuentes)



La cançó del dia... sense cap mena de dubte:

2 comentaris:

Xisti ha dit...

bones guapo, merci per la resposta,
tambè em van donar una mala noticia, però en aquest cas el cos es jove i l'energia deixarà un forat enorme i saber-ho abans d'hora i no poder fer res o fa tant cruel...

nomes espero ser capaç de poder recordar els grans somriures i els bons moments

Anònim ha dit...

Realment feia molt temps que no feiem un sopar improvitzat a casa...
A veure si intentem no deixar passar quasi 2 anys per tornar-ho a repetir!!!