23 de juny 2009

Efemèrides...

Quan tens una imatge al cap, amb tot luxe de detalls, un record que pots evocar fins que sembli completament real... El lloc, la gent, fins i tot les olors, l'ambient, et trasllades tot tu en un exercici de regressió absoluta.
Això em passa quan veig una nena, amb 15 anys acabats de fer, asseguda al seient de darrera d'un cotxe i martellejant-me les orelles amb una cantarella repetitiva...

"vint, vint, vint, vint, vint, vint, vint..."

I llavors la meva mà, amb els cinc dits extesos, davant la seva cara, intentant de la manera que fos que aquell so estrident cessés.


I d'això fa ni més ni menys que 11 anys...

Avui el blog és per tu, per tot el que hem viscut plegats (que no és pas poc), i per tot el que ens queda per viure (que és molt més).

I perquè et dedico el blog?

Perquè sempre hi has sigut, quan tocava riure i quan tocava plorar.
Perquè encara que no callis ni a sota aigua, sempre és un plaer escoltar-te.
Perquè la ratafia al teu costat baixa més ràpid.
Perquè la música amb tu es torna ciència.
Perquè avui en fas 26.
Perquè una postal incomprensible va donar molts anys de joc.
Perquè em tornis a fotre una bronca preventiva quan vulguis.
Perquè segueixis estirant el coll i aixecant els ulls quan és molt tard.
Perquè el dilluns les llàgrimes siguin més barates.
Perquè la meva vida és culpa teva.
Perquè el "súper" deixi de ser una exclusivitat.
Perquè no deixis mai de pujar parets o saltar llistons si et ve de gust.
Perquè t'estimo.
Perquè matar ratolins és una cosa que mai no entendré (:-P)
Perquè Montpellier queda més a prop que Cerdanyola.
Perquè si fem una película dels nostres anys ningú ens la compra, per surrealista.
Perquè he entès perquè tens els braços forts... per estirar-me quan ho necessiti.
Perquè em dóna la gana.
Perquè fem una p... excursió d'una vegada!!
Perquè els divendres siguin diferents aviat.
Perquè jo no penso tirar una porta a terra a cosses
Perquè d'aquí uns quants espero seguir sorprenent-me del que vingui.
Perquè 26 ja és camí del 3...
Perquè la música ha sigut la millor excusa.
Perquè sí.
I perquè no?

Moltíssimes felicitats!!!!!!



Per la resta, avui revetlla...




La frase del dia (avui dues):

"Al final, lo que importa no son los años de vida, sino la vida de los años" (A.Lincoln)

"Fins ara jo controlava la meva vida, ara és la meva vida que em controla a mi" (la Rata)



La cançó d'avui:

4 comentaris:

Gemma ha dit...

Gràcies.

Gemma ha dit...

amb una llàgrima i un somriure.

Xisti ha dit...

que bonic!
ets la pera fent dedicatories!

Magrat ha dit...

Em sumo a la dedicatòria, encara que sigui amb efectes retardats.

Visca la reina de la ratafia!! Viscaaaa!!!

I queda dit: demà ho celebrarem ben celebrat, encara que dissabte no siguem persones... jeje...