19 de juny 2009

Entre boires...


Una ment desperta, un físic en forma, una comunió total entre cos i ànima, poden fer de tu una persona emocionalment estable, sencera, íntegra. Atravesses els dies amb pas ferm, deixant petges a cada pas, deixant caure tot el pes del teu jo a cada moviment. Fins i tot pots fer que la terra tremoli al teu voltant a cada pas que dónes.

I de cop i volta, a l'aclucar els ulls, al deixar que el teu cos descansi i la teva ment s'alliberi, aquesta perd el seny, s'oblida de protocols, de normes i de conductes i et depara sorpreses.

Alguns diuen que recordem el que hem viscut, d'altres que veiem el que viurem, i mil interpretacions més... però jo seguiré sense entendre què fa que cadascú somniï el que somnia...

Barreges surrealistes de realitat i ficció, coses del present, coses del passat i coses del futur, situacions inesperades, sorprenents i sobretot incomprensibles per una ment desperta.

I el problema no és somniar... el problema és, un cop obres els ulls i intentes reinicialitzar el sistema, aconseguir discernir entre el que és somni, el que és un simple fruit de la teva imaginació més profunda, i la realitat.

I llavors venen els malentesos amb un mateix.

Un cap de setmana en blanc, a punt per escriure'l amb lletra bonica.




La frase del dia:

"Que somniïs molt, i que no te'n recordis de res"


Una cançó, per mi d'un dels millors grup fabricant "estribillos":