25 de juny 2009

Proud

Quan l'orgull és tan gros que els teus propis pensaments et colpejen l'ànima... Quan dins teu no hi ha prou espai per tu, el teu altre tu i el teu egoïsme... Quan mirar enrera rosega la teva altivesa... Quan voldries passar les pàgines de l'àlbum per no posar-te vermell...

És moment per obrir-te el pit de bat a bat, com rebentat per un ganivet invisible, i buidar, deixar que les vísceres, els prejudicis, les tonteries i les estupideses vessin fins caure més avall dels teus peus!!

I llavors tancar la ferida, amb compte, i agafar aire, sentint com el teu pit, pràcticament buit,s'omple d'aire fresc, aire nou, aire pur.

I en aquell moment veuràs que el que queda dins teu és el que sempre hi ha sigut, i el que val la pena mantenir-hi.

I fer-ho a quatre mans és molt millor.

És curiós el poder que tenen les paraules i les mirades... de vegades m'espanto.


Per la resta, una revetlla amb un sopar més còmode del que em pensava, una caixa de petards que va donar molt de joc i una ànima que va plorar perquè plovia...

I avui... un dijous amb nervis, "intriga" i sobretot, moltíssimes ganes!!!!!!



La frase del dia:

"El orgullo es una forma de egoísmo" (D.H. Lawrence)


Una cançó per recordar un concertàs d'ahir a la nit al 33 (brutal...):