30 de juny 2009

Searching...

La llista estava escrita en un paper qualsevol, arrencat d'una llibreta sense cap interès particular. Al marge esquerre, el rastre de les anelles li donava un aire molt més informal. Era una full de tamany A6, amb una línia color lila com a marge i una pila de quadrets traçats amb un blau fosc intens. Els plecs proporcionats també deixaven clar que algú l'havia plegat i guardat en un espai reduit, el més ossiblement és que hagués estat una butxaca d'uns pantalons.

S'hi havia escrit a mà, amb un ordre i una polcritud enormes, símbol que els elements de la llista s'hi havien apuntat amb cura, amb compte, amb delicadesa, i amb temps.

Per sobre els noms de la llista, cada un d'ells amb un telèfon al costat, i amb un color de bolígraf diferent, apareixien un grapat de notes, gargots, números i sanefes, senyal inequívoca que algú havia tingut la llista a les mans mentre trucava per telèfon...

Alguns noms estaven tatxats, altres subratllats, altres encerclats... però d'entre tots n'hi havia dos que estaven especialment assenyalats.

Un d'ells amb una pila de fletxetes diminutes, amb una cara somrient al costat i tot de ninotets sense massa sentit entre les seves lletres.

L'altre tenia un subratllat més insistent, amb moltes passades de bolígraf, i un "OK" al marge dret.

Potser un dels dos seria el bo, el definitiu, el que tindria la gran sort de poder ser el sue "aquest sí".



Dimarts d'estiu, que ja no és tan dimarts.


La frase del dia:

"Realmente soy un soñador práctico; mis sueños no son bagatelas en el aire. Lo que yo quiero es convertir mis sueños en realidad" (M.Gandhi)

La cançó per avui, una versió preciosa i a més a més acompanyada d'un "bona nit a tothom" a l'inici, que sempre fa gràcia...