11 de juny 2009

Xiu-xiu

Crits a cau d'orella. Sentiments xarbotats per una ànima juganera, sang brollant dins un cor massa ocupat per preocupar-se. Els dits fred acaronaven la seva pròpia pell, intentant trobar els límits del seu propi tacte. Li agradava passar l'estona deixant que les puntes de la seva mà suressin sobre la seva panxa, els seus braços o el seu pit.

Massa contradiccions en un sol dia. Una barreja estranya...

De tota manera, avui havia après a ser un altre. No era una cosa voluntària, no ho havia planejat, ni tan sols sabia que en fos capaç, però a l'esguard d'aquells dues llunes blaves, tota la ràbia que duia dins va desfer-se, esmicolant-se en mil trossets, deixant que la calma i un somriure s'apoderessin d'ell...

I va pensar que això volia dir estimar-se.



La foto d'avui... tinc ganes de fer-la jo amb la meva càmera... ja falta menys!!



La frase del dia:

"Som unes coca-coles ensucrades..." (per un moment m'ho he imaginat... agafar una coca cola i posar-hi sucre... aixxxx)


Una cançó per un dijous amb somriure de franc:

1 comentari:

Xisti ha dit...

jo vull ser el prota del teu conte d'avui...
d'on és aquesta foto que aviat podràs fer?