06 de juliol 2009

90 dies

Però tu estàs sonat?... Segurament... i m'encanta.
Ja t'ho has pensat bé? Doncs sí, fa moooolts dies que hi penso.
N'estàs segur? Seguríssim!
Jaaaaa? Doncs sí, ja.

Perquè en tinc moltes ganes, perquè em ve de gust, perquè ningú n'ha de fotre res del que decideixi o deixi de decidir, perquè a qui realment li importo ja m'ha donat l'enhorabona, i la resta... que s'alimenti de rumors, opinions, comentaris i burles vàries, que segur que se'n moren de ganes!!!

90 dies han sigut suficients per descobrir un món que m'he fet meu.
90 dies han sigut suficients per aprendre a caminar a un altre ritme.
90 dies han sigut suficients per sentir-me més que bé.
90 dies han sigut suficients per voler sumar-n'hi 20.000 més.
90 dies han sigut suficients per no poder (ni voler) deixar-te anar la mà.
90 dies han estat suficients per estimar tot el que t'envolta.
90 dies han estat suficients per veure les dues cares de la moneda.
90 dies han estat suficients per no poder passar-ne ni un més sense tu.
90 dies no han sigut suficients per estimar-te tot el que voldria.



Ara ja és oficial... només ens queda signar un paperot, recollir les claus i començar a omplir caixes.

Bé... això i pintar un parell de parets, canviar una nevera, una rentadora, un matalàs, omplir calaixos i armaris, netejar a fons, etc, etc. (i quines ganes de fer-ho que tinc!!).


Per la resta, un cap de setmana més que complert:

Divendres a la tarda amb una visita "entre família" i un "sí" anunciat.
Divendres al vespre rascant una guitarra.
Dissabte al matí de platja, molta tranquilitat i el vent i el sol a la cara.
Dissabte a la tarda de relax.
Dissabte al vespre de seure i contemplar, admirar, i prendre notes (gràcies Consol)!!
Dissabte a la nit massa calor per dormir bé.
Diumenge al matí de plans canviats a última hora.
Diumenge al migdia de piscina, barbacoa i sol a l'esquena.
Diumenge a la tarda de descans merescut i d'amenaça de pluja suficient per suspendre els somriures programats.
Diumenge al vespre de converses "de tieta", de pa amb pernil i de motos al sofà.
Diumenge a la nit massa descansat i suat com per adormir-me fàcilment...

I avui dilluns. Un dilluns amb més ganes de les habituals. Gràcies!!



La frase del dia:

"El alma descansa cuando echa sus lágrimas; y el dolor se satisface con su llanto" (Ovidi)


Una cançó per arrencar la setmana (aquest dijous!!):

1 comentari:

Magrat ha dit...

Doncs moltes felicitats pels 90 dies i per tots els que han de venir... Fas bé en passar de la gent, el que compta és fer el que et surti de dins...i a qui no li agradi, que s'hi foti fulles!!

Això sí, pintar parets és molt divertit, però les mudances són un pal de colloooons! jeje...

Enhorabona i endavant!!