02 de juliol 2009

Dijous amb sobredosi de somriures...

Contrastos? Potser sí... Però el que havia de ser un dimecres molt estúpid podria haver-se convertit en un dia important... i això que fins i tot la pluja va decidir tocar-me la pera i aixafar-me la tarda de platja planejada!
Els dijous els somriures són de franc, sense un perquè, o simplement perquè sí, però avui potser el meu somriure tindrà una causa.

A l'espera de dues trucades telefòniques que, sense cap mena de dubte, agafaran el volant de la meva vida i la faran girar considerablement...

No sé ni tan sols quines paraules fer servir per intentar expressar tanta emoció continguda... o sigui que per avu el blog s'acaba aquí.

Ja aniré actualitzant la informació si es dóna el cas.


La frase del dia:

"Una casa es el lugar donde uno es esperado" (A. Gala)

La cançó per avui, perquè hi ha coses que no s'haurien d'oblidar mai:

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort!!
Potser sí que serà l'inici d'una nova vida o diguem-ne una vida diferent...
Un petó de la patufa!!

Xisti ha dit...

Ressonen plans importants sota tanta inconcreció no?
SORT i que surti el que desitges!
(sigui el que sigui...)

Gemma ha dit...

mmm... si?
ens veiem després!!