07 de juliol 2009

Brumes...


No s'havia considerat mai un nen especial. Ell volia ser un nen més de la classe, un nom més a la llista, una taca més entre el garbuix de cames que corrien darrera una pilota a l'hora del pati... Volia riure, volia plorar, volia caure i pelar-se els genolls, volia barallar-se, volia riure's de les companyes de classe i fer malifetes. N'estava fart que la gent s'apiadés d'ell, que el miressin amb uns ulls de compassió, com lamentant-se de la seva existència. No suportava aquelles mirades, que volien ser tendres i compassives i a ell li produïen arcades. Cada vegada que algú, en un esclat de lucidesa mental, s'hi acostava i s'ajupia per regalar-li una perla tipus "que valent que és aquest noiet", o "segueix així, que tens un cor molt fort"... a ell els ulls li vessaven ràbia... No volia ser valent, ni tan sols creia ser-ho. Valent? Quin altre remei tenia si no ser valent? Això no era valentia, era conformisme, pensava.

"Deixeu-me en pau", cridava per dins, sense veu, fent que els seus petits bracets s'estremissin amb la poca força que podia proporcionar-los...

Sabia que era diferent, però no calia que li recordessin a cada instant. Prou en tenia amb que el seu menut cos, capritxós, es dediqués dia sí dia també a mortificar-lo des de dins, a fer-li saber que era ell el qui manava.

I per un moment va desitjar amb tota la seva ànima que aquell dolor que només ell sentia sortís de dintre seu per escampar-se entre tots aquells que, volent o sense voler, s'havien apiadat d'ell, l'havien compadit, o havien sentit llàstima.

Però aquest pensament fugaç es va esvair, va caure i es va esmicolar com una copa de cristall en colpejar el terra fred...

Mai de la vida li desitjaria a algú un sol moment de la seva vida...




La frase del dia:

"No te rías nunca de las lagrimas de un niño. Todos los dolores son iguales" (Charles Van Lerberghe)

Una vídeo per passar el dimarts (no és una cançó, però avui per tu, Pupi!!):

1 comentari:

Xisti ha dit...

M'encanta la frase del dia!
Crec que és d'una saviesa enorme i que amb els anys aprens a no riure't dels problemes dels altres o a fer-ho de TOTS els problemes.

Felicitats per l'últim i post! haurem de parlar de colors a la proxima reunio de la burxa que jo estic apunt de tancar trasllat tb!!!

petons i ànims amb les decisions ja preses que sempre seran encertades si s'han escollit amb un somriure!