01 de juliol 2009

Post script.


Les paraules s’entrabanquen quan corrents volen marxar
d’una ment sobrepassada per un cor accelerat
mil desitjos, mil promeses, oracions a un Déu profà
no m’escolto quan et canto tot el que vull recordar.

Les mentides dissimulen pensaments desdibuixats
una idea que trepitja sentiments massa gastats
per una vida que acumula massa punts per no guanyar
la batalla, la consciència i un futur massa llunyà

Les pàgines d’un arbre que somniava ser un llibre
el ressonar d’uns llavis quan besant-me diuen “sí”.
El desencís d’una princesa enamorada i cega
les proeses d’un bell príncep afinat en Mi.


Avui se m'escapen les fades...




La frase del dia:

"La ironía es una tristeza que no puede llorar y sonríe" (J.Benavente)



La cançó per un avui (que ja no tremola):

1 comentari:

Xisti ha dit...

pos jo diría que tens les muses prou ben agafades...

Bon dimecres plujós, camí d'un dijous ja quasi és cap de setmana!