10 de juliol 2009

Ska Rules

Una sobredosi d'ska, i de qualitat. La nit començava abans d'hora, ja que la meva excessiva precaució a l'hora de programar l'agenda va fer que fos el primer a arribar a la Mirona... típic de mi. Per matar l'estona i per no perdre el costum, un entrepà de pernil dolç i una Coca-Cola a peu dret. Poca estona després començaven a aparèixer les primeres colles. Algunes realment autèntiques, amb un look a l'estil ska clàssic. D'altres potser més forçats, amb unes corbates massa boniques i unes camises massa immaculades. Altres tirant de clàssics... tirants i camisa a quadres, amb el cap arran de gespa. Fins i tot alguns japonesos, amb una estètica impecable. I entre tanta gent, els de sempre.

Uns minuts més tard, i quan els meus van arribar, cap a dins.

Converses per posar-nos al dia, alguna broma, moltes rialles i una cerveseta ben fresca per anar fent boca.

Comença el concert més tard del que tots esperàvem, però comença amb una sorpresa. 8 senyors andalusos (bé, 6 senyors i dues senyores) que ens demostren el significat de la paraula "Groove", i ens deixen clar que ens queden moltíssimes hores per arribar a ser bons.

La Selva Sur, ska reggae, swing, mestissatge... poseu-li l'etiqueta que volgueu, que no per això deixaran de ser bons, molt bons.

Una hora i quart després, i amb un final de concert apoteòsic, una parada obligatòria per repostar i anar a prendre la fresca deu minuts, a preparar-nos pel que venia.

I el que va venir...

Tokyo Ska Paradise Orchestra... no se m'acut millor manera de definir-ho:

Ska, ska, ska, ska i més ska.

Una banda històrica tocant a casa, sempre és una bona notícia!!!

Bateria, guitarra, baix i percussions correctes, fent la seva feina.

Un teclista il·luminat però amb uns dits prodigiosos

I una secció de vents per la que s'acaben els adjectius.

Melodies molt treballades, arranjaments de mestre i moltíssima energia.

Els detalls...

Un guitarrista que era una estranya barreja d'en Michael Jackson i en Canyita Brava, carregat fins les orelles de substàncies de dubtosa moralitat...

Un saxo clavat a en Toni Mug, però amb els ulls estirats i un català més que correcte (no es va limitar al "bona nit", si es despista ens recita el poema de Nadal!!).

Un trombó tret de la colla dels dolents d'una pel·lícula d'en Van Damme.

Una trompeta que podria ser el germà gran de l'Obokaman.

En definitiva, una gran nit d'ska per recordar que les meves cames ja no tenen 20 anys (agulletes de ballar ska.. que lamentable!!).

I aquest vespre, canvi de registre... cap al Liceu, a veure la companyia de ballet clàssic de l'Àngel Corella, la cosa promet!!!



Molt bon cap de setmana a tothom!!


La frase del dia:

"La vida sin música sería un error" (F. Nietzsche)


Una cançó per el cap de setmana, la qualitat no és molt bona, però si pareu atenció, als vols del minut 1, el baixista demostra perquè em va deixar clavat amb els peus a terra i la boca oberta...