30 de juliol 2009

Sol solet

Ahir mirant les notícies se'm va escapar un somriure, potser massa burleta, potser massa sorneguer... però no ho vaig poder evitar.

L'OMS (organització mundial de la salut) ha catalogat oficialment de cancerígenes les màquines de solàrium, al mateix nivell que el tabac.

Ja tardaven.

Tinc la mateixa discussió amb molta gent des de fa anys.

Jo sóc blanc. Molt blanc. És la meva naturalesa, la capriciosa genètica va voler que la meva pell fos gairebé transparent.

I sóc així, no ho puc evitar, i no ho vull evitar. M'agrada.

D'acord que a l'estiu, anant amb maniga curta i exposant la meva pell al sol més que no pas a l'hivern, puc agafar certa tonalitat ataronjada o vermellosa, però segueixo essent blanc.

Doncs sembla que l'ésser humà no acaba d'entendre que si som així... doncs som així.

La morenor no és més que la resposta del nostre cos a una agressió externa.

I nosaltres, molt intel·ligents, no sabem fer altra cosa que posar-ho de moda i, per tant, inventar les mil maneres de lluir un moreno ben bonic.

Hores de platja, cremes estimuladores i, el súmmum, les màquines de solàrium.

Això és com si, de cop i volta, es posés de moda el color blau hematoma... i nosaltres, com papaus, vinga a colpejar-nos amb barres de ferro i a inventar màquines que ens fessin emmoratar la pell, a veure qui llueix el lila més natural...

Per fi, després d'anys de veure'm com un "bitxo raro" quan a l'estiu, a la pregunta de la gent de "estàs molt blanquet, no?" la meva resposta era "no, no estic blaquet... SÓC BLANQUET", per fi un organisme amb certa credibilitat em dóna la raó.

Jo, amb informe de l'OMS o sense, seguiré guardant-me del sol.

I segur que milers de persones, amb informe de l'OMS o sense, seguiran potenciant el risc de tenir un melanoma de pell ben aviat...

Perquè després es quexin dels qui fumen.

Un parell d'enllaços per si us interessa saber-ne més:

http://www.diaridegirona.cat/estiu/2009/07/29/estiu-solarium-primera-categoria-risc-cancer/347049.html">

http://www.iarc.fr/en/media-centre/iarcnews/2009/sunbeds_uvradiation.php


I aquest vespre... música a la fresca!!!

Una cançó per acopanyar l'últim dijous abans de vacaces (amb el teu permís avui em quedo amb la lletra):

1 comentari:

Xisti ha dit...

Doncs què vols que et digui, estic d'acord amb tu només a mitges... Mai me posat sota una làmpada blava per acabar assolint una tonalitat irreal i que no reflecteixi qui sóc o com visc. Però la meva pell i el meu cos, desprès de passar per una tonalitat envermellida i un cansament inevitables, reaccionen al sol durant la resta de l'estiu amb un to cafè amb llet, una energia i un optimisme sense els que l'estiu no seria del tot istiu!