29 de juliol 2009

Toc toc...

De vegades ens plantegem la nostra existència...

Ho fem des d'un punt de vista molt místic, i sempre, com correspon a la naturalesa humana, des del punt de vista de la víctima.

Anyorem vides que no hem tingut, ansiem grans fites, aspirem a una felicitat absoluta, i ens mirallem davant vidres que ens empetiteixen...

Ens agrada dramatitzar, victimitzar-nos, recordar-nos que som uns desgraciats, uns miserables, uns no-res enmig d'un mar de gegants.

I llavors, en un moment de lucidesa mental, un bri de pensament sensat, una petita escletxa de racionalitat, se'ns acut mirar les coses a la inversa...

És com qui sempre camina mirant endavant i tan sols es pregunta quan li falta, fins que de cop i volta se li acut girar el cap i adonar-se del camí que ja porta fet...

Potser la nostra vida no és la perfecta, ni la millor, però crec que si la naturalesa decidís ordenar totes les vides, les nostres serien força amunt.

I si no, de manera curiosa, enlloc de preguntar-nos "i si fos ric?... i si fos més alt?... i si fos més guapo?... i si fos..", recomano un petit exercici, i és comparar-se amb altres vides, encara que no humanes, una mica més efímeres, però que no crec que fossin tan afortunades com la meva:

I si fós el "clac" d'un rellotge entre un segon i un altre?

I si fós un bitllet de tren regional?

I si fós una bri d'herba enmig d'un prat erm i sec?

I si fós un núvol de tormenta?

I si fós un pensament fugaç?

I si fós una idea mai portada a terme?

I si fós un manyoc de pèl de l'esquena d'un ornitorrinc?

I si fós algú altre?

Doncs això... que no tindria tanta sort...





La frase del dia:

"Cuando la vida te presente razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones para reír"


Una cançó de somriure per un dimecres un xic estrany:


2 comentaris:

Anònim ha dit...

ohhh mencanta!! akesta és la rata q magrada!! XDDDD

bona stmana n hos i canseu gaire amb les "mudançes"

cosineta-1

Gemma ha dit...

:)
quina sort!