26 d’agost 2009

Desaniversaris...

Fa estona que busco paraules, regirant tots i cada un dels calaixos de l'ànima. Hi he trobat moments, hi he trobat records, hi he trobat mirades, silencis, estones, somriures, llàgrimes i fins i tot cançons... però no hi he trobat paraules.

Avui no vull tancar els ulls, perquè sé què veuré si ho faig.

Per tant avui obriré els ulls tan fort com pugui, i m'empaparé de cada imatge, de cada moment, de cada "bon dia" que em trobi, de cada segon que el rellotge empenyi dia avall fins arribar a consumir les espelmes d'un "avui" que no m'agrada.

Suposo que és, en certa manera, un bon homenatge. Aixecar el cap, somriure i, amb la nostàlgia baixant gola avall, caminar.

Posar un peu davant de l'altre amb força, assaborint cada pas, i mostrar cap a un "no sé on" indefinit el que he fet, el que he viscut, el que m'hauria agradat compartir amb tu.

Però em costarà.

Em costarà perquè avui el calendari em fa la traveta, recordant-me amb un dos i un sis massa grossos que avui en fa dos de justos que el destí va voler arrencar-nos la meitat del que significàvem.

I avui els silencis es fan incòmodes, els detalls esquincen els sentiments, i tots els records han vingut en tromba a fer-nos vessar el cor, un cor encara massa fràgil com per poder fer lloc per tot el que avui hi ha dins.

I aquest vespre, quan en un racó d'on sigui ens caigui una llàgrima, sàpigues que aquella gota diminuta és feta de tot el que et vam arribar a estimar, i tot el que et seguim estimant.

Per tot el que vas ser i tot el que seràs... t'estimo.


La resta avui sobra.


La frase del dia:

"A menudo el sepulcro encierra, sin saberlo, dos corazones en un mismo ataúd" (Alphonse de Lamartine)

La cançó d'avui, teva:

3 comentaris:

Laura. ha dit...

amunt.

:)

Laura.

Anònim ha dit...

Un 26 massa trist...
I impossible d'oblidar.

Un petó de part de la patufa, que almenys ella m'ha ajudat a fer més lleus els records d'aquest dia!

Xisti ha dit...

ànims ara que ja s'acaba... m'alegro d'haver aconseguit alleugeri el dia encara que fos pels breus segons de lectura.

Preciosa la canço, una forta i dolça abraçada