16 de setembre 2009

En peu de guerra...

No és voluntat meva, ni decisió meva, ni tan sols el meu desig. Al contrari, em repugna, no m'agrada, ni és el meu estil. Jo faria les coses d'una manera molt diferent, suposo que perquè jo tinc dignitat...

Però en el món en que vivim els màrtirs acaben a un pam sota terra, i ara mateix ni en tinc ganes ni m'ho puc permetre. Ara no. A més a més, de tant en tant a un també li agrada que li bulli la sang, així ens sentim vius. Suposo que és deixar anar la corretja de l'animal que portem a dins, latent, i que de tant en tant necessita sortir.

Per tant toca esmolar les eines, lligar-se l'armadura, tancar els punys amb força i apretar les dents quan arribin els cops.



Quan tu vulguis; sóc aquí, esperant-te...

1 comentari:

Gemma ha dit...

uops! avui dijous no has escrit... no estaves inspirat o és que han rodat caps?

:P

gemma