04 de setembre 2009

Nyim nyim nyim...


No feia calor, però tampoc era un dia massa fred. Una brisa suau gronxava les branques, i com cada any una catifa de fulles marronoses començava a dissimular el sotabosc.

En algun racó d'aquella vella alzina, l'esquirol corria amunt i avall atrafegat, traginant tota mena de fruits per el que es preveia seria un dur hivern.

Era una rutina inacabable. Baixar de l'arbre, localitzar el premi, agafar-lo amb les mans, examinar-lo curosament per comprovar-ne el seu bon estat i, llavors, pujar-lo feixugament tronc amunt fins aconseguir entaforar aquella preuada càrrega dins el seu cau, a punt per quan l'hivern, sever i dur, arribés.

Feia setmanes que feia el mateix, gairebé totes les hores de llum. Una nou darrera l'altra, una gla darrera l'altra, sense treva ni repòs.

De cop i volta, l'esquirol es va aturar. Era una nou com qualsevol altra, i era un viatge com qualsevol altre.

Però llavors, amb la nou a les mans, l'esquirol va prendre una decisió que fins i tot a ell mateix el va sorprendre.

Es va recolzar sobre les seves cames posteriors, va mirar als voltants que no hi hagués cap perill pròxim i va decidir que aquella nou no seria per l'hivern, sinó que l'obriria amb calma allà mateix.




Divendres...


La frase del dia:

"Pregúntate si eres feliz y dejarás de serlo" (John Stuart Mill)


Una cançó per un cap de setmana de tres dies (a veure si dissabte pugem a veure'ls!):

1 comentari:

Magrat ha dit...

Que xulo, l'esquirol!!

Bon cap de setmana!