24 de setembre 2009

Victory needs fight...



De vegades els pronòstics hi són per trencar-los.

Quan tothom aposta pel cavall veloç, i de cop i volta la cursa la guanya un poltre novell, amb menys curses a l'esquena i les cames més curtes, però amb les mateixes ganes de guanyar.

Quan l'enemic et subestima, sabedor de la seva força, i és vençut per el seu propi excés de confiança, més que no pas per els mèrits del rival.

Quan pensaves estar sol davant l'enemic i de cop i volta milers de fletxes cubreixen el cel, en un atac inesperat des de la teva retaguàrdia.

Somrius i dónes les gràcies al destí, a la feina ben feta o a la casualitat.

El regust de la victòria és agredolç, perquè en queden les ferides externes i les cicatrius internes.

Una batalla sempre deixa ferits, als dos bàndols.

Ara toca embenar-se les ferides, aixecar-se de nou, i tornar a caminar.




...Cap a la pròxima batalla?




La frase del dia:

"La victoria y el fracaso son dos impostores, y hay que recibirlos con idéntica serenidad y con saludable punto de desdén" (Rudyard Kipling)


Una cançó per un cap de setmana de tres dies: