22 d’octubre 2009

Camals...

Ja fa dies, i no sé ni perquè, ni com, ni fins quan, però no m'agrada. Intentaré evitar-ho per tots els mitjans, i ja he començat aquesta setmana, traient la pols a la bicicleta, adonant-me que e canvi de plat no funciona i fent de mecànic per intentar poder treure-la de casa. Ja tocava.

El perquè d'aquest canvi de cop i volta? Doncs dos motius. El primer és purament estètic (jejeje), a tothom li agrada tenir una panxa més llisa, i jo no en sóc una excepció. La bona vida porta conseqüències, i evidents, i toca posar-hi fre. Una dieta una mica més saludable (tampoc és que portés una dieta lamentable, però sempre es pot millorar), i exercici.

El segon motiu és el que m'ha fet decidir. Ja fa dies, fins i tot mesos, que molt sovint, quan arriba el vespre, em fan mal les cames. És un mal real ment exasperant, perquè és com una "carregor", com si s'anessin a enrampar sense acabar de fer-ho, i sobretot, perquè posa dels nervis.

Jo no sé si és l'estrès, la manca d'exercici, "l'atabalamenta", o tot plegat una mica, però ja no puc més.

És molt frustrant estirar-se al sofà després d'un dia esgotador, disposat a relaxar-te una estona abans d'anar a dormir, i que les cames no et permetin estar tranquil...

En fi, que m'he decidit a posar fil a l'agulla, i avui al vespre una dosi més de pedals per veure si castigant-les una mica es troben més cansades quan arribi el vespre.

O sigui que ja ho sabeu, si us creueu amb un ciclista a tota velocitat, pedalant com un boig... no sóc pas jo, però si us topeu amb un patós a sobre una bicicleta, fent zigazagues intentant controlar la bicicleta sense massa èxit... saludeu-me, tot i que no prometo tornar-vos la salutació, perquè deixar anar una mà del manillar podria ser catastròfic.

Apalins, demà... divendres!!!


La frase del dia:

"El dolor siempre cumple lo que promete" (Germaine de Staël)


Una per pedalar una mica: