15 d’octubre 2009

De tornada

Un jet lag com per tombar un elefant...

Al principi cap problema, als primers viatges tot era perfecte, el cos aguantava, i l'endemà de la tornada ja estava al 10%. Ara no sé si em faig gran, o què passa, però cada vegada em costa més refer-me.

Porto un dia i mig aquí i encara no sé si em toca menjar, dormir, o què. Espero que el meu cos s'hi acostumi aviat, perquè si haig d'estar gaire dies així... potser m'ho repensaré la pròxima vegada (sí... segur que sí... jeje)


A la carpeta de "Viatge a Brasil" m'hi guardaré les fotos, les cançons, les remenades de cul i els meus intents lamentables, les Piadas, el menjar del "xino", les cervesetes fresques abans de marxar, una colla de gent fantàstica, una música que deixa amb la boca oberta, les caipirinhes, la pluja, el sol, les bromes, les pizzes a l'habitació, la comunitat hippie que vam improvisar, el youtube a la recepció, en Rodrigo, en Ricardo, la Tayryne, la Regina, en Breno, la Vanessa, en Renato, en Valter, en Thiago, en Clauss, en Freddy, la Martha i en Pedro (i per desomptat en Jordi P.), les corredisses per l'hotel i els ascensors hiperespaials, el guaraná, el desodorant per cocodrils, les maduixes congelades i els sandvitxos de mortadela, l'espuma seca per netejar cascs i les noies de l'stand de Dafra, tot el portuguès que he après i per sobre de tot, els mil somriures que m'han regalat a canvi de res.

Un país per descobrir i una gent per guardar a l'agenda.


Algunes imatges:

Una vista de Sao Paulo (no és la ciutat més bonica del món, però sí una de les més grans, ja que hi viuen quasi 20 milions de persones!!!)



Aquí una bona part de la colla que érem, acabats d'arribar de la fira i a punt d'anar a remenar el cul. Encara n'hi falten, però va ser impossible fer una foto amb tothom.



La Regina, un que passava per allà i la Tayryne, les meves professores (frustrades) de samba, i també de portuguès... queda clar que me n'he sortit més bé amb l'idioma que amb la samba (això sí, un 10 per la seva paciència!!)



Una foto del grup "Atonobre", música pagoge en directe, molt i molt recomanable. Música per ballar, de qualitat i feta per gent molt jove... quina enveja de país!!



Que es noti que també hem fet la feina, en Valter, en Jordi i en Thiago a punt per una de les exhibicions que vam fer. Gas Gas trepitjant fort a Brasil!!



La frase del viatge:

"Eu som um producte da sua imaginaçao"... jejejejeje


Una cançó que hem cantat, recantat i ballat:

3 comentaris:

Xisti ha dit...

De debó que de tot en diem treballar! No necessites pas una secretaria o algu que et porti les maletes?

A veure si ens veiem aviat que entre una escapada i l'altre fa mesos que no et veig el careto! i encara tenim pendent una birra de la que fa temps que es parla però que està desapareguda en combat!

Ànuims amb el jet lag!

Magrat ha dit...

Doncs au, a descansar i recuperar-se!

Desodorant per cocodrils? em pregunto si a Brasil els cocodrils també beuen caipirinhes... jeje

Ànims i fins aviat!

Gemma ha dit...

osti, nen, que guai! per tornar-hi, suposo, no? jeje