23 d’octubre 2009

Sant Narcís 2009



Avui comencen barraques...

Això significa treure els abrics de l'armari, desempolsagar els jerseis, estar tot el dia dereüll mirant el cel, per si ens donarà una treva i ens permetrà divertir-nos sense enmerdar-nos les sabates...

Castanyes, moniatos, paradetes d'artesania, senyores amb un manat de globus, el peluix de moda a la tómbola, que veient els antecedents, no promet res, recordo que els últims anys les tendències han sigut els Piolins gegants, o els cors vermells i enormes amb un toro al centre, o fins i tot les minimotos de veritat...

Voltar per barraques, trobant-te amb mil persones que saps que només us trobareu per barraques, i que comentareu com de ràpid passa el temps, les ganes que teníeu de veure-us i la necessitat imperiosa de muntar un sopar un dia d'aquests, cosa que ja saps que no passarà, i que l'any que ve tornareu a fer el mateix ritual.

Cues enormes per demanar un cubata, música radicalment diferent a cada barraca, un punt de referència indiscutible ("la farola"), un pàrquing impossible, un vol per les atraccions i potser, si el preus ens ho permeten, una volta en algun lloc on et pugin a una vagoneta, et remenin, et sacsegin i, amb molta sort, no perdis la cartera ni el telèfon.

Una olor barreja de fum, entrepans calents, planxes hiperactives, oli, cervesa i tota la mescla que fa que la boirina que cobreix la copa agafi un aire místic, molt característic.

Sopars de colla a última hora, reserves impossibles en restaurants del centre, menús que es disparen, alternatives als afores, o pizzes a casa i després el cotxe.

Concerts de tot tipus, però amb la sensació que definitivament la crisi ha arribat al món de l'espectacle (portàvem tot l'any sospitant-ho), i el convenciment que al final qui toqui t'és absolutament igual, perquè l'important no és el concert, ni les barraques, ni les cerveses, ni les castanyes, ni la farola.

L'important de barraques és la gent, la moltíssima gent i l'embient especial que es respirarà a Girona la pròxima setmana.

Bones fires de Sant Narcís a tothom!!

PD: Si ens veiem per allà, pregunteu què tal em va, dieu-me que fa molt temps que no ens veiem i sobretot... prometeu que organitzarem un sopar un dia d'aquests...


La frase pel cap de setmana:

"Si todo el año fuese fiesta, divertirse sería más aburrido que trabajar" (. Shakespeare)

Una perquè em ve de gust... ;-)

3 comentaris:

Magrat ha dit...

No es podria descriure millor... jeje!

Bon cap de setmana i a passar-s'ho bé!!!

txell ha dit...

Nas vermell, un cubata per fer passar la fred ( tot i que el primer moment penses; ostia que fred que estar el got!),música i d'altres vegades soroll a les orelles,amics,coneguts i...molta gent!

Bones festes i a disfrutar-les! :)


i...No doubt, un bona elecció!
ultimamen sonen bastan pel meu Ipod jeje

ape, vagi bé!!

Xisti ha dit...

jo diria que al final el món ens sorpren i el globus que més es veu aquest any és Bob Esponja!!! Que gran!

A veure si ens trobem, per sort ja tenim les reunions per obligarnos a veurens... si vens clar...

jaja bones barrakes!