04 de novembre 2009

40 anys...



Avui fa 40 anys que es va estrenar "Sesame Street" a USA. Va ser un dia com avui de 1969 quan els personatges de Jim Henson van donar-se a conèixer a tot el món.

Aquí no els vam tenir fins 10 anys després, ja se sap que a aquella època les coses que venien de fora trigaven una mica més del normal, i si no penseu en la minifaldilla, la tele, la democràcia...

Se n'ha parlat mot de Barrio Sésamo, se n'han fet molt monòlegs, moltes conyetes i molts acudits, alguns d'ells bons.

Sempre es diu que perquè l'Espinete anava conill pel carrer i de nit es posava pijama, que el senyor Julián no podia ser que es guanyés la vida amb una parada de caramels, i més si sempre els acabava regalant, o com s'ho feia en Chema per mantenir la seva fleca si era tot el dia al carrer jugant amb la canalla...

Jo avui no seré irònic, ni tan sols intentaré fer cap gràcia.

Avui vull felicitar un dels programes que de petit més m'agradaven.

Perquè un cop vam ser grans tots vam riure i tots vam seguir la conya (i encara ho seguim fent), però la quantitat de tardes de pa amb nocilla que vam passar embadalits davant la pantalla es mereixen una felicitació.

En SuperCoco i les seves neures, el monstre de les galetes i la seva estranya lògica, la granota Gustavo fent de periodista, les matemàtiques del conde Draco, les paranoies de l'Elmo, els problemes existencials dels Nabucodonosorcitos, la flema d'en Pepe Sonrisas o els problèmes domèstics de l'Epi i en Blas per dir-ne alguns (i deixar-me'n molts d'altres com l'Espinete, en Don PinPon, la gallina Caponata, la Jaca Paca...).

No sé què tenia aquest coi de programa, però era com una droga extremadament addictiva. Recordo que el món s'aturava quan, asseguts a terra davant el sofà, amb l'entrepà a les mans i el suc de pinya a la falda, el rellotge s'aturava durant una estona en la que ens deixàvem endur per el coi de tub catòdic.

O sigui que avui el blog per "Barrio Sésamo" tot el que ens va ensenyar, entretenir i divertir.




Enlloc de frase, un parell de links per si no sabeu de què parlo o per si us fa gràcia saber què va ser dels actors de "Barrio Sésamo":

http://www.vayatele.com/infantil/barrio-sesamo-nostalgia-tv

http://quefuede.lacoctelera.net/post/2005/09/01/los-actores-barrio-sesamo-




La cançó del dia (estava claríssima):

3 comentaris:

Magrat ha dit...

Barrio Sésamo... quin programa tan mític! Jo crec que ens va marcar a tots...

així hem sortit!! jeje...

Bon dimecres!

Lafemmechocolat. ha dit...

Ostres, veus com dotze no són tants? jo també recordo l'espineteee!

(i no m'havia plantejat mai per què portava pijama... :S)

;)

Laura.

PD: tu i la teva incansable nostàlgia...

Gemma ha dit...

jo recordo que ho mirava, pero son records de quan era molt petita i son com... borrosos? després van deixar de ferho durant uns anys i hi van tornar quan la Laura era petita, em sembla.

el que si que sé, pq la mare m'ho ha explicat mil vegades, és que vaig aprendre els numeros en castellà abans que en català per culpa (o gràcies) a barrio sésamo: "un dos tres cuatro sinco seis siete otxo nueve i dies" es veu que deia... o sigui que suposo que si, que també a mi em devia marcar d'una o altra manera!!