12 de novembre 2009

A casa de nou.



Un viatge llampec, una sola nit fora de casa, i dos vols d'una hora i mitja.

No és res comparat amb la immensitat de l'univers, però aquesta vegada m'ha semblat que marxava més lluny, i tornar ha sigut més necessari del que era habitual fins ara.

Milà segueix sent una ciutat preciosa, majestuosament preciosa. El Duomo em segueix deixant bocabadat, amb el cap inclinat cap amunt intentant captar els milers de detalls.

Els italians segueixen sent igual de "pijos", xulos i presumits, i les italianes igual d'italianes que sempre.

La fira de motos segueix sent enorme, vistosa i de bon visitar, les marques segueixen innovant, i la gent segueix perseguint les millors hostesses per fer-s'hi fotos.

Els "Penne al vino rosso" de l'Angelo segueixen sent espectaculars, i el metro de Milà segueix sent escandalosamet lamentable i car.

Els hotels NH segueixen sent impecables, però amb un aire massa fred. La calefacció, com sempre, més alta del compte, i els llençols massa freds.


Potser sóc jo el que ha canviat aquesta vegada...


La frase del dia:

"El que emplea demasiado tiempo en viajar acaba por tornarse extranjero en su propio país"
(R.Descartes)


Avui un descobriment "lleuger", però que passa bé:

2 comentaris:

Gemma ha dit...

No puc estar més d'acord amb la frase de Descartes. Potser és per això que a mi m'agrada tant viatjar...pel meu propi país. Que tot i ser petit, costa d'acabar-se'l!

Tot i això...m'encantaria visitar Milà :)

Una abraçadota!

Gemma ha dit...

osti! quin susto! jo no recordava haver comentat aquest post i obro i veig "Gemma ha dit..." bueno, després quan he vist la foto ja m'he quedat més tranquilla... (no, el teclat francès no té el punt per fer la ela geminada, ja em sap greu...)

i si, n'estic segura. ara ets tu el que no ets el mateix... :)

(no, tampoc no puc posar l'accent a la i, merda de teclat...)

unabraçada!!

gemma