09 de novembre 2009

Mandarines i "brioches"


Un divendres diferent.

Agafar el cotxe, carregar-hi més maletes de les que tocaven (no fós cas), recollir la gent, posar la música a tot drap, agafar l'autopista i cap a Montpellier.

Un viatge amb el temps just per una parada per aprovisionar i demostrar que la mala educació és a tot arreu...

Arribada amb presses, trànsit, nervis i corredisses.

Un GPS que contradeia les veus que venien de dins el cotxe (per sort vaig fer cas al GPS), un aparcamanet curiosament pròxim i ben organitzat, quatre passes i cap a dins.

Una sala de concerts de mida justa (ple ple unes 5-6 mil persones), un ambient estrany (els francesos són molt freds), i comença a sonar la música.

Uns teloners molt joves (Coming Soon), però amb idees per desenvolupar. Unes veus molt treballades, unes cançons fresques, i molt atreviment, moltíssim (potser massa i tot).

45 minuts després arribava el SHOW (amb majúscules).

Una escenografia cuidada fins el detall més absurd, una il·luminació de les millor que he vist mai en directe, uns músics amb talent com per omplir tres escenaris com aquell, un repertori cuidat, estudiat i meticulosament preparat, 9 persones dalt l'escenari que en semblaven 20, i una Olivia molt més que correcte, estèticament impecable, sensual, educada, dolça, i alhora irreverent, atrevida i descarada.

Una hora i mitja després ja no quedava música a dins, o sigui que la vam anar a buscar fora.

Un cotxe que botava, una tornada plàcida, un sopar molt més que improvisat, pernil salat amb llet, i formatge amb cervesa, vi i ratafia.

Copes, rialles, acudits dolents, atacs de riure, serps volant, coixins volant, sabates volant, hamburgueses volant, caramels volant, sabates volant i ningú dormint!!

L'endemà obrir els ulls a l'hora de dinar, brioxos amb suc de taronja, dutxar-se, posar-se a lloc i sortir a buscar un lloc per menjar alguna cosa, segons els francesos a deshora (eren quarts de dues!!)

Unes crèpes boníssimes, un cambrer increiblement educat però més lent que no pas educat, una granadina per recordar quan érem petits, uns postres de golafre i unes converses per riure i plorar.

A la tarda comiats que no venien de gust amb la pluja sobre el cap, i una tornada a corre-cuita.

Arribar, futbol, sopar i a dormir.

I el diumenge... fent d'infermer.

A la tarda teatre a Vidreres, amb una obra de la companyia "El senyor director". Algun dia en faré la crítica, avui no toca, però per si de cas... felicitats Lai-Ona (el dia que et creguis a tu mateixa em faràs molta por, molta).

Al vespre pernil salat, mofes, castanyes, mistela i vi de glaç.



I per la resta... avui tot fa olor de mandarines, perquè deu ser?


Demà cap a Milà, un parell de dies fora de casa per reordenar-ho tot.


La frase del cap de setmana:

"El vi bo vé de Benidorm"...

"A Vi Novell que bé s'hi dorm"...

"Ayer bebí Don perignon"...


Una per començar la setmana (avui per tu, :-P):

2 comentaris:

Xisti ha dit...

gracies ratota, avui em feia falta olor de mandarines amb formatge!!! Demà em compro un mandariner bonsai i un hamster (serveix o l'he de treure d'una biblioteca?) que m'alegrin les estones de mala llet!
petons tina

Gemma ha dit...

Non dit non mais non mais dit donc,
dit moi le donc, ce non-dit là.
Ce nom d'ici dit le moi donc
Non dit non mais non mais dit donc.

...em sembla que m'he quedat igual, coi de francesos...

segurament no varen ser ni vint-i-quatre hores, però me'n quedaran molts minuts guardats a "mis favoritos", t'ho ben asseguro.

gràcies per venir, i per ser-hi. a tots tres.

gemma