03 de novembre 2009

Sembla que plourà...


Si et mires els peus no ensopegaràs mai, però correràs el risc de no saber cap allà on vas. Potser controlarà els teus passos, i veuràs on trepitges, però tan sols veuràs on tens els peus i uns poc metres més endavant.

De tant en tant s'ha d'aixecar el cap i clavar la vista més enllà de l'horitzó.

Perquè fins on arriben els nostres ulls és tan sols una petita part del camí que ens queda, però les sorpreses sempre ens esperen més enllà.

I avui toca mirar més enllà, perquè a l'aquí només hi trobo pols, núvols que amencen aigua i pedres al mig del camí.

Per sort començo a saber on s'acaba el meu horitzó i què s'hi amaga darrera...


La frase per un dimarts dimarts:

"Me interessa el futuro, porque es donde voy a pasar el resto de mi vida" (W.Allen)


Una per córrer cap endavant (divendres ja arriba!!):

1 comentari:

Xisti ha dit...

A mirar endavant doncs, només cal que de vegades facis una ullada als costats per no oblidar tothom qui fa el camí com tu o ho intenta..

Bona birra de recent arribat a casa, jo no hi he posat els peus fins ara i només tindrè temps de capitol de perdidos, rentat de dents i a dormir! Bona nit!