05 de novembre 2009

tell me lies, sweet little lies


No calia.

Ara ja no.

El temps ha enterrat suficientment totes les runes del passat com per necessitar tergiversar-les, no trobes?

L'album de fotos és el que és. Pots agafar el Photoshop, escanejar-les totes, modificar-ne el que vulguis i tornar-les a imprimir... però això no canviarà el passat, tan sols en canviarà el que els altres vegin. Tu seguiràs sabent que allò és fals, inexistent, mentida...

Si això t'ha de fer dormir millor, si això calma la teva ira, si això et serveix per alguna cosa que no acabo d'entendre... endavant, tot i que saps perfectament que t'equivoques.

Per sort dins meu només hi ha lloc per la veritat, però no deixa de punxar la pell haver de justificar-me per accions qu no he comès.

Una més a la llista.


la frase del dia:

"Con una mentira suele irse muy lejos, pero sin esperanzas de volver" (Proverbi jueu)


Una per el títol:

3 comentaris:

Magrat ha dit...

Com diria el gran filòsof Terry Pratchett, "Cuando la verdad aun no ha tenido tiempo ni de ponerse las botas, la mentira ya ha dado la vuelta al mundo".

Però el temps ho posa tot al seu lloc!

Ànims!!!

Gemma ha dit...

osti, veig que estas ben entretingut...va parir!

t'anava a dir "una abraçada", però avui no, me la guardo per demà.

:)

gemma

Xisti ha dit...

Com sempre en part una mica de cada, autobiografic i ficció, però tu ja ho saps aixó!
No s'ha acabat encara que jo sàpiga, quan escrigui o em dictin un final ja t'informarè.
m'agradaria desitjar-te que el teu tingués més de ficció, però ressona a veritat.
Ànims i fins aviat!
una dolça i llarga abraçada!