24 de novembre 2009

Un esclau de la nostálgia

Em fa por arrencar les fulles del calendari. M'aterra la idea de perdre-les un cop les hagi estripat, i per això les deixo, una rera l'altra, penjant darrera la fulla del mes que toca.

I això fa que el calendari estigui atapeït, que costi fins i tot mirar-lo sense veure'l estrany, però és el meu calendari, i ja m'he acostumat a veure'l així.

I em passo més hores del compte passant fulles, una rera l'altra, contemplant-les, acaronant-les, lamentant que s'hagin convertit en records, buscant aquelles dates que en el seu moment vaig resseguir amb un bolígraf, que vaig encerclar d'una manera desmesurada perquè quedés ben clar que eren dies especials.

I llavors busco aquelles que no estan assenyalades, però que no puc oblidar, perquè dins meu cada una d'aquelles dates té mil subratllats que la converteixen en quelcom especial, ja sigui per punxar-me l'estómac, rebregar-me el fetge o pessigar-me el cor.

I em quedo embadalit llençant el temps amb la mirada perduda en un espai indefinit, fred i solitari, algun lloc perdut entre el calendari i els meus records...

El futur crida, el futur m'està sacsejant l'espatlla perquè li faci cas, el futur em promet tots els dies que jo li demani, però el futur té trampa, perquè ell ja sap que el senyor rellotge acabarà arrencant-me tots els demàs del món i tornant-me només un grapat d'ahirs...

I entre tanta baralla el present, en silenci, des d'un raconet, mirant-s'ho tot amb cara d'incrèdul, amb un mig somriure burleta, es pregunta perquè ningú li fa cas...




Dimarts. 24 de novembre i amb màniga curta... què està passant?


La frase del dia:

"Deberíamos usar el pasado como trampolín y no como sofá"
(Harold MacMillan)


Una per un dimarts amb regust a pinyes acabades de collir (als que hi aneu... disfruteu-lo molt!!):

2 comentaris:

alba ha dit...

no sé que està passant, pero som dia 24 de novembre i no hi ha ni rastre de boira per aqui lleida... si algú m'ho pot explicar???


Alba.

Xisti ha dit...

m'encanta la frase i el post d'avui,
el passat pot ser un salt d'altura que ens ompli d'energia per afrontar el futur des del present...
que mai tenim prou present.
O com una tarda de diumenge i tele,
de temps que s'escapa entre laments de
pelicul·les rosadetes o obscures que ja s'acaben
i desitjos de fer que no es deixen fer des del sofa.

Brindem doncs per tardes de diumenge i
un present actiu, amb castanyes, ratafies, jocs,
somriures o tot allò que tinguem present!!!