17 de novembre 2009

Under my skin

Nervis, ganes, moltes hores a casa estripant papers, fent esborranys, intentant resumir en un tros massa petit tot el que voldria. 8 paraules que tenia molt clares des de fa molt temps, tan sols quedava buscar la manera d'embolicar-les. Moltes proves a la brossa, i l'ordinador traient fum, escàner inclòs. Buscant un espiral que em convencés, i aprenent a fer nar el Photoshop a marxes forçades. Només quedaven unes hores, i començava a no tenir res clar...


La camisa fora, uns quants cops de gilette, seure en un tamboret una mica massa dur, notar una sensació de calfred molt estranya i nova i serrar les dents, a veure què tal. Les primeres agulles es claven a la pell, i no tens la sensació de que t'estiguin fent mal, sinó que tens la il·lusió del que t'està passant, assaborint cada pessic, cada fiblada, cada cop d'agulla.


Milers de punxades després, o un parell d'hores i mitja, o el temps que va necessitar en Quique per saber explicar amb les seves mans el que jo li hvia intentat dir amb l'ànima, o com es vulgui dir, amb el cul pla i l'esquena una mica adolorida i sagnant, em puc plantar al mirall i deixar anar un mig somriure.



Hi haurà a qui li agradarà, hi haurà a qui li repugnarà, i hi haurà a qui li serà indiferent, però a mi, sincerament, m'és ben igual...


Són les meves 8 paraules, fins dissabte eren a dins, molt endins.

A partir d'ara una mica més a la vista.




La frase del dia, avui és òbvia:






Una cançó per un dimarts de notícies (m'encanta aquest vídeoclip):

3 comentaris:

Gemma ha dit...

... si que devien ser molt endins... no me les havies deixat ni intuïr... sorpresa.

avui només mitja abraçada, que el costat dret et deu fer mal... :)

gemma

Xisti ha dit...

UAU!!!
Quina decisió tan difícil no?
m'encanta i si has escollit be les paraules
sens dubte no et cansaràn mai!

QUINA ENVEJA!!!!

Gemma ha dit...

Caram!! Quin tatto!! Xulo, xulo. La veritat és que el missatge és d'aquells que no cansen.

Per cert, tornem amb les coincidències musicals. Aquest dissabte li preguntava al Joanito com es deia aquell grup que tocava "seven nation army". Bé, de fet no li vaig dir el nom de la cançó perquè no el recordava, només li vaig poder tararejar. I cap dels dos recordava el nom. Gràcies per fer-me'n memòria, ni que sigui de forma inconscient :)

Una abraçada amb cuidadu (s'escriu amb "u" ¬¬) per no fer-te mal!!