20 de novembre 2009

volia voler volar


El carrer es veia petit, recollit en sí mateix, llunyà.

Els cotxes no eren gaire més que petites taques de colors zigzagueant amunt i avall, i els vianants difícilment es distingien de l'asfalt grisós que cobria el carrer.

El vent no era massa fort, però a aquella alçada semblava més intens, i li arremolinava els cabells al voltant de la cara, fent-li pessigolles a les galtes.

No patia perquè aquell vent la fés tremolar, al contrari, li agradava sentir aquelles mans invisibles acaronant-li la cara, les espatlles i el coll. Va extendre les mans al buit per poder notar-lo als dits...

Va enyorar la jaqueta que no havia agafat. Al matí, al sortir de casa, no va mirar-s'hi massa a l'hora d'escollir. S'havia posat uns texans vells, gastats, que li marcaven molt aquelles cames tan llargues que temps enrera havia odiat. Una samarreta de tires de color blanc, ajustada, que deixava el melic rodó i quasi perefecte al descobert, i una camisa de quadres que antigament havia estat de moda, però que li seguia agradant. Unes sabates esportives mal cordades i un mocador nuat al canell esquerra completaven la vestimenta. Estava preciosa, radiant.

Dempeus sobre la vora de la teulada, va fer unes passes inconsientment, tan sols volia jugar amb el seu propi equilibri...

La massa de gent que s'havia format als peus de l'edifici es va estremir, i va poder sentir els crits afogats des d'allà dalt.

Les poques persones que es trobaven al seu voltant, mantenint la distància de forma prudent es van posar en alerta, i alguna es va atrevir a deixar-li anar un "No ho facis"

Però ella estava absorta de tots aquests pensaments, tan sols eren ella i els seus somnis, ella i els seus sentiments, ella i el seu futur.

Es va parar de cop, com si una revelació mística l'hagués envaït de cap a peus.

Va girar el seu cos 90 graus, encarant-se al buit.

Va agafar tot l'aire que els seus petits pulmons podien.

Va somriure.

I va volar.





Divendres de metàfores, no patiu.



La frase del dia:

"Res ha canviat. Només jo he canviat. Per tant tot ha canviat"




Una per tot el cap de setmana:

3 comentaris:

Magrat ha dit...

M'encanta, la frase del dia... real com la vida mateixa.

Molt bé, has de deixar sortir a la llum el bomber que portes dins!! Si ja domines els extintors, ara només et falta baixar un gat d'un arbre... :-P

Per cert, xulíssima, la web dels gats. Són mooolt i mooolt guapos!

Bon cap de setmana!

Gemma ha dit...

aquest titol i aquest mocador al canell esquerre em sembla que em sonen d'algina cosa... pot ser?

m'estic perdent algo?

;p

unabraçada

gemma

Gemma ha dit...

per cert... aques bomber que portes a dins el tenies molt amagat! si ho hagués sabut abans... jajajajaj :p