22 de desembre 2009

Happy endings

Un altre.
I ja en van... molts.
De fet, de moment... tots, no?
Ara toca seguir aquest mecanisme intern que, deixant-se portar per les fulles del calendari, necessita fer balanç, fer repàs, ordenar totes les fotos de l'àlbum mental, i deixar-ho tot llest per estrenar el pròxim.
Suposo que el calendari és tan sols l'excusa, que si no fós per les 12 fulles més cruels del món, doncs el nostre caparró buscaria un altre moment per reordenar-se.
Tanquem una dècada, i entrem als "anys deu" (que mlament que sona, no?)

Enrere deixo un grapat enorme de records, de moments, d'imatges, d'olors, de paraules, de sons, de malsons i de somnis.

Últimament tinc una sobredosi d'anys importants. Deu ser que ja tocava.

Aquest any he après a posar moltes rentadores, he estrenat una nova vida, he gravat un altre disc, he viatjat per tot el món (literalment), he voist llocs que ni tan sols hagués somniat trepitjar, m'he refredat moltíssimes vegades, he marxat de casa, he estrenat un pernil, he trobat una persona amb qui compartir-ho tot, he rigut, he fet una amistat que no sé què em diu que serà d'aquelles de tota la vida, he plorat, he après a recordar sense fer estralls, he comprat una bicicleta estàtica, m'he enyorat molt, m'he reenganxat a una família nova i "estupenda", he fet alguna malifeta, m'he distanciat d'alguna gent i m'he apropat a d'altra, he redescobert un parell de tresors en forma d'amics que ja sabia que tenia, però que no disfrutava, he seguit escrivint el blog i tot el que he pogut, he estimat, he guanyat unes quantes cosinetes noves, m'he fet un any més gran, m'he dibuixat l'esquena, he fet unes vacances normals i corrents després de molt temps, he estrenat una bateria nova que em permet practicar cada dia una estona, he muntat un mini estudi de gravació que encara s'ha d'acabar, he conegut el dolor cara a cara, m'he desenamorat, m'he enamorat... en fi, que he gastat un altre any dels pocs que tenim.

I m'ha encantat.

Si tots fossin com aquest últim... on s'ha de firmar?????


Als que hi heu sigut, gràcies. Us estimo.

Als que no... us he trobat a faltar.


La frase de l'any (fàcil):

"Mai és tard si el cor és jove"




Una per els dies que ens queden abans de canviar un any nou per un any deu... és molt vellota i simple, però no deixarà mai d'agradarme i de fer-me somriure:

2 comentaris:

Xisti ha dit...

perquè les fulles i els calendaris que encara ens queden per arrencar ens serveixin per creixer cada dia, per aprofitar cada un dels petits requadres que marquen els dies siguin tristament negres, tediosament grisos, alegrement grocs, rabiosament vermells o brillantment blancs!

fins ja rata!

Xisti ha dit...

Com no tornis em dona alguna cosa!!!