09 de desembre 2009

Hou hou hou!!!

No m'agrada el Nadal. No és un odi visceral i irracional, que em faci venir ganes de cremar pares noels que pengen dels balcons o dinamitar els cors que canten nadales. No és això. És simplement que no l'entenc, no em cap al cap, i mira que hi he donat voltes.

No entenc els que pretenen donar-hi una escència més enllà de les connotacions religioses. Els qui tinguin la seva fe cristiana al dia és molt normal que celebrin el Nadal, ja que correspon al suposat naixement del salvador, del fill de Déu entre els homes, el tal Jesús de Natzaret. No comparteixo les seves creences, però les respecto, com respecto el Ramadà o el Hanukkah, tot i que tampoc els entengui.

Als qui només creuen quan els interessa i els pots trobar a missa del gall ben abrigadets i enjoiadets... a aquest no cal ni que els esmenti, no? És com els que es fan dir musulmans i llavors els trobes amb la seva cervesa a la mà un dimarts qualsevol en un bar qualsevol...

Als qui no creuen però celebren el Nadal com els que més, amparant-se en que és una bonica tradició d'aquí... doncs a aquests no els entenc.

No estic demanant que canviem el nom a les festes, com ha suggerit algun esquerroide mig analfabet, no em malinterpreteu, simplement no ho entenc.

Dies de màgia, de joia, de bona voluntat... no m'ho crec, simplement.

Deixar-nos entabanar per aquest suposat esperit nadalenc que, curiosament, raja de grans magatzems, botigues i televisions no em sembla lògic.

I tinc varis punts a reflexionar per aquells que no pensin com jo, que en tenen tot el dret, faltaria més!!

1- Si al Nadal li traiem els àpats i els regals.. què ens queda?

2- Als que a la pregunta 1 hagin contestat "que la gent és més bona"... doncs un aplaudiment per la raça humana! si sóm tan imbècils que podem ser bons només de proposar-nos-ho i no ho som tot l'any... sí senyor, així anem pel bon camí.

3- El Nadal és per els nens... sí sí. Per els nenes comprem angula, per els nens ens inflem de cava i torró, per els nens ens gastem 100€ per cap en loteria...

4- Veure segons quines cases el matí de reis em fa sentir molt malament... veure un nen que la seva única il·lusió aquell matí acaba essent obrir regals automàticament, sense ni tan sols parar atenció en el contingut, doncs em fa sonar una alarma dins meu, què voleu que us digui.

5- La decoració nadalenca despertarà els sentiments positius que volgueu, però és horrible, t'ho miris com t'ho miris.

6- Les nadales haurien de ser delicte, simplement.


Per tot això i més faré com cada any. Celebraré el Nadal amb els de casa, perquè la meva animadversió no arriba a extrems il·lògics i antisocials, i si això ha de fer feliç als qui m'estimo, doncs jugaré. Un bon somriure no té preu, i l'esforç no és tan titànic com la recompensa.

Però tot i això no podré evitar, un any més, seguir pensant i creient que el Nadal no m'agrada.


La frase del dia:

"10 i baixant..."


Una cançó per un demà ja som dijous:


3 comentaris:

Magrat ha dit...

Uf, quanta veritat! A mi tampoc m'agrada gens, però gens el nadal...

Ho trobo una pantomima estúpida per fer-nos gastar, consumir, gastar, consumir... en fi. Un negoci, com sempre. I el suposat "esperit nadalenc", si existís, hauria de ser tot l'any; aquí no valen les excuses barates.

Això sí, discrepo en una cosa: jo sí que tinc ganes (moltes ganes, de fet) de cremar els papa noels que pengen pels balcons. I si de passada venen els bombers, com a mínim serà l'única alegria que em donarà aquest nadal dels collons (això i el fet de tenir vacances, clar)... jeje!

Fora el nadal!! Visca el bon rotllo perpetu!! (la felicitat no es compra amb regals ni amb torrons)

Anònim ha dit...

Ahir el timbre de casa va tocar a les 8 del vespre. Ningú no contestava per l'"interfono". Vam decidir anar a obrir la porta directament.
Al fer-ho, la cara de la princesa de casa es va iluminar de cop: era el tió!!!!

Veure aquella carona d'innocència i il.lusió no té preu!!! I et fa estimar el Nadal, però el Nadal dels nens!!

Això sí: a mi m'agraden les festes, però no els pares noels penjats dels balcons. On són els arbres de tota la vida????

Xisti ha dit...

Doncs jo abans era de la vostra opinió, i tot i que segueixo odiant els papes noels penjats del balcó, mai compro loteria i tan de consumisme em fa venir nausees, he de reconeixer que és una gran excusa per trobar-se i celebrar el que tinguis amb qui sopar...

Serà la defecte de feina però no deixo d'agrair tenir una pares que em reclamin, un germa, una cunyada i una nebodeta a qui dedicar unes hores pensant un detallet i una bona colla d'amics amb qui engatar-me girant la santedat de la festa per nit bona i cap d'any!

Petons i que el tio us cagui motos i bombers!