10 de desembre 2009

Sea drops falling...



Els seus cors, inseparables, havien ballat totes les nits de lluna plena,
abraçant-se i besant-se sota la llum de cada estel.

Els seus batecs ressonaven l’un en l’altre al ritme dels seus ulls
que es trobaven a cada silenci, a cada crit, a cada sentiment.

Havien nedat junts, havien brollat plegats, havien regat amb una sola aigua
un jardí de mil paraules amb un doll color cristall.

Eren les broques d’un rellotge que marcava un temps per estimar-se.
Eren una sola ànima passejant-se entre dos cossos, eren un piano a quatre mans.

Eren un blau cel radiant, un verd esperança tacat d’un groc intens.
Eren un roig càlid amagat dins un taronja, eren un porpra sorprenent.

Fins que una ventada capriciosa va voler desdibuixar-los,
arrencant-los la mirada, la pell, l’amor i el seny.

I el destí va voler que aquella ànima no pogués mai acabar de separar-se,
sentint-se com una donzella contemplant-se en un mirall trencat.

És el que passa si poses juntes dues gotes d’aigua… mai més podran separar-se
sense que l’una s’emporti la meitat del que era l’altra.

I així ara ballen, riuren, ploren, canten i juguen, l’una lluny de l’altra,
Dues gotes d’aigua blava que eren una dins el mar.





Avui un text que ja havia penjat per aquí fa un temps, però avui l'he rellegit i m'ha vingut de gust tornar-lo a penjar...


Demà divendres, i avui pernil.



La frase del dia:

"Estoy bajo el agua y los latidos de mi corazón producen círculos en la superficie" (Milan Kundera)


Avui una cançó que faci dijous (gran Steve Wonder):

2 comentaris:

Xisti ha dit...

que bonic, no recordava haver-lo llegit,
sort que l'has retrobat i repenjat!

M'encanten aquests colors revindicatius i amorosos
que està agafant la teva paret d'experiències,
ens veiem aviat i ens debem una birra!

petons tina

Gemma ha dit...

Passa amb les gotes d'aigua i passa també amb altres coses d'aquesta vida. Pots conéixer algú i des de llavors ja part de tu està en l'altre i viceversa.

Com sempre, un plaer llegir-te :)