08 de desembre 2009

Under the bridge.



Com tot el que depèn d¡unes broques massa ràpides, 4 dies que semblaven eterns, que prometien tenir de tot... ja s'han esvaït, i ara sóc a casa, assaborint un dimarts amb regust de diumenge d'hivern.

Fa poca estona m'ha vingut un atac de frustració. Plantat davant el rellotge, li he recriminat tractar-me d'aquesta manera. No m'agrada que la seva resposta sigui un somriure i un "tic tac" que ressona encara més ràpid i em fa estremir el.

No li perdonaré mai que jugui amb mi d'aquesta manera, que m'arrenqui tots els moments i me'ls vagi apilonant en una espècie d'àlbum atapeït i massa ple, i que no tinc temps ni tan sols per ordenar, perquè si perdo un sol segon mirant enrere més del compte, llavors al tornar a girar el cap em trobaré un present que ja no reconeixeré. I si perdem l'avui, caiem al buit. Sé de què parlo.


Ara mateix no sé ben bé qui sóc, ni on sóc, ni què hi faig aquí... tot i que no em desagradi gens.

Un pont amb una mica de tot i molt de res.

Demà dimecres, ja s'acosta Nadal... i segueixo sense ganes.

La frase del dia:

"Jo no sóc el teu problema, ni la teva solució, tan sols sóc el llibre de fòrmules"

Avui sense música, que el silencis també tenen bon gust.

1 comentari:

Magrat ha dit...

"Si perdem l'avui, caiem al buit"... i tant!! Només tenim l'aquí i ara, així que totalment d'acord.

La frustració, quin mal més carregós... uff!! Fes-la fora, ja!!;-)

Ànims i bon dilluns-dimecres!