26 de febrer 2010

No, no i no!!

Si el de dalt existís... avui seria per dir-li quatre coses clares. Així de simple, així de planer. No puc creure que hi hagi res o ningú repartint sort i adjudicant números per la rifa. No m'ho puc creure perquè llavors l'única opció seria rebentar-li els morros.

No aconseguiré entendre mai com funciona. Tot i assumir-ho (per pebrots, no hi ha alternativa), no entendré el criteri que té l'atzar per repartir, perquè sempre s'equivoca. El meu cervellet és massa limitat i petit com per entendre perquè algú que amb 19 anys ja ha vist la foscor de massa a prop hagi d'assumir ara una càrrega de mides desorbitades.

En dos dies, i a més conscutius, la "vida" et regala dues cosses a l'entrecuix. Potser són tan sols això, dues cosses a l'entrecuix, però fan mal, i molt. I encara m'hiag de considerar afortunat.

I llavors et despertes, sol a casa, i no pots fer res més que submergir-te en la teva pròpia impotència i intentar convertir-la en ànims, en bons desitjos i esperances, perquè no hi ha cap altre camí que aquell que va endavant.

Núria: Potser no hem coincidit massa vegades ni les converses que hem tingut han sigut massa profundes, però aquelles ales voltant sobre l'escenari em van arribar molt endins, gràcies. Si pogués arrencar-me la meitat de les meves ganes i de les meves forces, serien teves.

Siso: Ànims, sort i sobretot molta força! Ens veiem al pròxim escenari!!


La frase del dia (avui per vosaltres dos):

"Quan la vida et doni motius per plorar, demostra-li que en tens un més que ella per riure"

2 comentaris:

Xisti ha dit...

llegia l'altre dia una entrevista a un psicoleg, que parlava de la pèrdua i dels moments en que va arribar com a persona a sentir la mort i des d'aquell moment a reneixer cada dia, com tu dius, en la foscor de la solitud a casa...
per aprofitar alló que d'altres han perdut... si t'interessa ja et passare el capitol.

Sigui el que sigui ànims, forces i endavant que no hi ha cap altre direcció en la que caminar

Magrat ha dit...

La impotència i la sensació d'injusticia existencial... quines emocions més terribles quan les sents dins!!

M'encanta, la frase del dia... Sempre endavant!!

Ànims!!!!