17 de març 2010

Captain speaking



S'acaba haver de mirar el rellotge i fer números per saber quina hora és.

S'acaba no poder parlar amb qui vols quan vols.

S'acaba enyorar-se.

S'acaben els taxistes mab converses surrealistes.

S'acaben les propines amb bitllets de 2000.

S'acaben les nits de "menjar-se el coco" en una habitació desconeguda.

S'acaben les matemàtiques després de cada preu.

S'acaba la calor desmesurada.

S'acaba el castellà amb accent.

S'acaben els sopars en desmesura.

S'acaba el que costi tant respirar.

S'acaba dormir en llits massa grossos per un de sol.

S'acaba el Pisco Sauer.

S'acaba la companyia de la gent de la missió.

S'acaba el moble bar.

S'acaba el pensar "què deuen estar fent allà?".

S'acaba Sudamèrica.

S'acaba el viatge.

Un check in, dos controls de seguretat, un parell de cues, 15 hores enclaustrat i ja sóc a casa!!

Fins el pròxim (Israel?)



La frase del viatge:

"Les iguanes semblen molt innocents, però creieu-me, són la barreja entre un gos cabró i un colom amb punteria" (Robert)

2 comentaris:

Xisti ha dit...

Espero beure fotos i que hagis disfrutat de la caloreta!
Ens veiem aviat!

Gemma ha dit...

s'ha acabat... de moment. :)