26 d’abril 2010

Mitjons d'Erasmus



Al principi em pensava que era una conseqüència del desordre, o de la manca de pràctica. Feia poc que nosaltres i la rentadora havíem intimat, i podia ben ser que la falta de rutina, la falta de costum, ens portés al caos mitjonil.

Tenim els mitjons per parells, com tothom, però una rentadora rera altra, anaven perdent el contacte els uns amb els altres, i passaven de ser parelles a ser mitjons independents i autònoms.

Dia rera dia, cabàs rera cabàs, estenedor rera estenedor, els mitjons anaven entrant en una inèrcia entròpica que els duia a una separació irremeiable.

Al cap d'uns mesos, ja no rentàvem cap mitjó amb la seva parella.

Vam agafar la costum de rentar i plegar mitjons, i just abans de posar-los al calaix, rebuscar a la pila de mitjons desaparellats, per viure un retrobament fugaç.

Però des de fa uns dies les coses han canviat, i hem descobert que les nostres teories eren falses, ens havíem deixat enganyar per l'explicació més lògica.

No hi ha cap altra teoria que la següent:

La meva rentadora forma part d'un programa Erasmus per mitjons.

Alguns mitjons meus deuen ser voltant lluny de casa, visquent experiències úniques, que els faran mitjons millors, i els donaran un munt d'anècdotes per explicar quan siguin al cossi de la roba bruta de nou.

I de la mateixa manera, mitjons de fora venen a parar a casa, per veure com vivim, per conèixer els nostres costums i tradicions...

Si no, no m'explico com és que he trobat un mitjó (i no pas dos) negre, empelfat, d'hivern, i evidentment femení per la forma i el disseny, que no és de cap dels dos que vivim a casa.

I que jo sàpiga... cap altra dona tret de la meva parella s'ha tret els mitjons a casa. I molt menys ha marxat amb un peu ben abrigat i l'altre a la intempèrie.


Així doncs, mitjons del món... benvinguts a casa meva!!!!

Socks of the world... welcome to my house!!!!





Per la resta... Tel Aviv és una ciutat estranya, però bonica.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Jajajajaja no puc parar de riure!! Molt bona aquesta entrada, Jordi!! Jo tenia les meves teories sobre mitjons, però encara no havia arribat a aquesta conclusió. De fet jo creia que el que els passava era que eren uns solters complulsius, i que això de tenir parella no ho podien assumir. Però en vistes dels fets del misteriós mitjó empelfat...m'he de rendir a l'evidència del programa Erasmus per a mitjonets! No hi ha cap dubte! :D

Aprofito també per felicitar-te el sant...una mica tard, però ja se sap, un dia amb tanta rosa i tanta literatura...fa ballar el cap a qualsevol!

Una abraçada amb un mitjó de cada color!

Xisti ha dit...

Rata!!!!
que t'has fugat de la biblioteca?
has estrenat la nova clavaguera ja?
que per la xarxa se't vol repescar que no
és el mateix sense tuuu!!!