06 d’abril 2010

Per tota la resta...


Tot i portar-nos tant malament, de vegades el calendari em pica l’ullet...

Perquè avui fa un any que vaig tornar a somriure,
Perquè avui fa un any que ja no camino deambulant, sinó amb passes rectes,
Perquè avui fa un any que somric més del normal,
Perquè avui fa un any que la vida va deixar de donar-me l’esquena,
Perquè avui fa un any que vaig deixar de donar-li l'esquena a la vida,
Perquè avui fa un any que la motxilla pesa menys si la portes entre dos,
Perquè avui fa un any que em vaig tornar boig,
Perquè avui fa un any que em sorprens,
Perquè avui fa un any que em vaig espantar de tanta velocitat,
Perquè avui fa un any que ballo,
Perquè avui fa un any de la “nevera” nova,
Perquè avui fa un any que algú ens va donar 15 dies...
Perquè avui fa un any que cantes,
Perquè avui fa un any d’aquell dinar que voldria repetir,
Perquè avui fa un any de la mona amb la llengua vermella,
Perquè avui fa un any que algú va xutar una llauna de Coca cola que no era una llauna
Perquè avui fa un any!!!!!!!!

Gires el cap enrere i el vertigen t’espanta.
Gires el cap endavant i l’horitzó et somriu.


Gràcies per els últims 365... amb un de sol ja hauria sigut suficient per fer-me feliç.


PD: A la resta, perdoneu la “nyonyeria”, però avui està permesa.

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Senzillament: m'encanta! M'encanta la felicitat, m'encanta l'amor, m'ancanta veure la gent amb la mirada somrient...moltes felicitats i que en vinguin molts més :)

Per cert, la foto també m'encanta! Em recorda aquelles fotos guardades dins d'una caixa de galetes antiga d'on hi surten tota mena de records :)

Una abraçada!

Xisti ha dit...

Merci per l'oferiment però serè fora els proxims findes... m'escapo!
Però m'ha agradat la descripció de l'altre dia... realment va ser molt estrany, serà que se'ns donene millor les lletres escrites?

I desitjar-te que segueixis amb la mateixa energia i sort que es veu en aquest ultim post!