01 de juny 2010

Confirmat, diumenge toca volar.


Doncs sí, tal com tenia previst, diumenge que ve toca una altra excursioneta. Aquesta és de les que fa gràcia, tot i que no sé fins a quin punt és bo per la meva salut anar-me'n a voltar deserts el juny, i més si tinc en compte que l'any passat hi vaig estar abans i vaig veure termòmetres a 54ºC...

Kuwait - Bahrain - Dubai - Oman

Al final els senyors d'Aràbia saudí han decidit que no m'hi volen... ells s'ho perden!

Per la resta... pendent de les trucades d'Israel, no és bona cosa tenir comandes pendents de servir i que mentretant una colla d'animals, complint ordres d'un animal més gros assaltin un vaixell ple d'innocents (bé, innocents innocents... tampoc, però evidentment ni de conya suficientment culpables com per disparar-los).

Avui n'hem parlat a la feina, i se m'ha acudit una metàfora que explica prou bé la idea que tinc de la situació:

Un edifici de pisos, on tots els veïns odien el senyor del 3er 1a. Ell té diners, porta un tren de vida molt superior a la resta de veïns, i té un pis molt guapo, li va regalar l'ajuntament per indemnitzar-lo. I ara hi té barbacoa, piscineta, tele de 50", home cinema, uns mobles de disseny, etc.

Els altres veïns no poden veure'l, i de tant en tant li fan la guitza com poden.

Li roben l'estora de l'entrada...
Li llencen aigua des dels balcons...
Li arrenquen la roba estesa...
Li truquen al timbre i marxen corrents...
L'emprenyen a les nit per no deixar-lo dormir...

I així dia rera dia.

Fins que un dia, el senyor surt al replà amb un bat de beisbol, i sense ni preguntar li rebenta els morros al primer veí que troba.

Té raó de fer-ho?

No, evidentment s'ha passat tres pobles... però si no tenim en compte la forma, el fons el podem entendre...

No sé... encara massa complicat per una ment simplona com la meva.


Bon dimarts.