28 de juny 2010

Ja en fa 4...

Ja en fa 4 d'aquell dia de Juny que ens va "tocar" córrer cap a Salt, demanar per l'habitació no noséquantos i entrar frisosos per veure aquella coseta menuda i vermella com es recargolava dins aquell llitet de la mida d'una capsa de sabates...

Ja en fa 4 que vaig fer "de tripas curassó", vaig agafar aire i vaig superar una de les meves fóbies per venir-la a veure....

Ja en fa 4 que vaig dir que de moment no l'agafaria, i ara el problema és deixar-la anar...

Ja en fa 4 de fer anar la càmera com un babau buscant una ganyota, un moviment, un detall per immortalitzar...

Ja en fa 4 que les "us" al final de la paraula "tiu" sempre van de cinc en cinc...

Ja en fa 4 que me'n vaig adonar que és la vida la que marca el ritme, i noasltres ballem, amb més o menys gràcia...

Ja en fa 4...



Moltes felicitats Patufa!!!!!!!!!!!!



PD: I aviat tornarem a posar el marcador a zero... Eloi, ja t'estem esperant!!!

1 comentari:

Xisti ha dit...

quina locura ser tiet! no puc imaginar encara com serà d'aquí tres anys i encara menys ser.ho de dos!!!
Moltes felicitats a la patufa, a la mare, al pare i al que està en camí... i al ratolí de biblioteca que tenen per tiet!