08 de juny 2010

Sol

50º C, una tempesta de sorra, 7 avions en 4 dies, 4 països, 4 llits diferents, 4 tipus de canvi, 6 aeroports, 2 canvis horaris, una cultura completament diferent, 5 reunions, nosequants taxis, hores de son i cansament acumulades, i una burrada i mitja de controls de seguretat...





Sol, a massa quilòmetres de casa, a la meitat del viatge, enmig d'un lloc que, tot hi agradar-me, se'm fa massa estrany.

Enyorar-se comença a ser prescindible.


Sembla ser, per sort, que és l'últim de la temporada (fins el setembre a casa).


Que arribi aviat el divendres...


PD: M'ha quedat un post més trist del que tocaria, no volia dramatitzar, però necessitava cridar-ho, perdoneu. Massa sol al cap potser...

PD2: Avui m'ha tornat a passar, i això m'angoixa moltíssim... despertar-te i no saber en quin país ets. Sembla un acudit, però és una sensació horrible, de debò. Sort que dura tan sols uns segons...


PD3: La foto és de Kuwait, enmig de la tempesta de sorra. Tot iq eu no ho sembla, l'skyline és ple de gratacels...

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Uff... com em costaria a mi moure'm per llocs així! Una tempesta de sorra ha de ser espectacular...vista des de darrere d'una finestra! Però jo, que no viatjo gaire més lluny de Portbou (jeje). Prefereixo altres indrets. Em tira més l'ambient fred de centre-Europa (si hagués o pogués anar, clar...). A mi el sol i la calor...de lluny. Com més lluny, millor.


P.D: pren-te biodramina, que tantes voltes com fas amunt i avall, jo ja estaria com una sopa. Gaudeix d'aquest merescut descans que tindràs!

Xisti ha dit...

ànims amb el sol, la proxima vegada recordam que et deixi un dels meus barrets temàtics i amb bon rotllo incorporat... ja t'explicare!

i com a consol...
pensa que n'hi ha que es (ens) desperten cada dia i tampoc tenen clar on son o on van i aixó sense l'excusa del jet lag!

una abraçada, tina

PD: aprofita els controls per tirar-te pets al moment just!