12 de juliol 2010

A cops de veu


Jo vull ser teu, jo vull ser tu si tu no hi ets jo no vull ser,
quan tu te'n vas jo no sóc res si tu no hi ets
no sé ni on sóc ni on vaig ni què vull dir
ni què puc fer ni tan sols sé si vull ser jo,
per res del món no vull que el jo que tant et vol
si et perd a tu és com si perd el nord,
i el sud i el vent i el mar i el sol que du la llum
i et fa com ets quan tot es perd i res es mou i cau la nit
i el fred ens vol no puc ni vull fer que el em diu el cap,
que em diu que ell sí que sap qui sóc
i jo li dic al meu cap buit que ell no és jo,
que jo sóc ell, ell i el meu cor en fan un de sol
que em duu on em duu a cops de peu,
i quan la son no pot amb mi la nit em diu qui és que em vol
i quan sé que qui em diu la nit ets tu jo ric
i faig el que no puc fer sol...
abraçar-te.



Paranoies monosil·làbiques de dilluns a la tarda... no em efu cas.


Demà dimarts.