13 d’agost 2010

Sense son...


Les vacances alteren els biorritmes, això és ben sabut.. i més si et dediques a estirar les nits, allargar els matins i a congelar el temps quan et ve de gust i com et ve de gust.

Però per això estem de vacances, no?

Són les 3 de la matinada, és fosc, al cel encara cau alguna llàgrima de Sant Llorenç ressegada, pels altaveus sona Hallelujah del mestre Cohen, i a menys d'un metre de mi hi ha el meu perquè dormint profundament.

Porto dies sense rellotge, almenys el 90% del temps, footing al capvespre, amanides, moltes amanides, aigua, tant de dalt a baix com de cop, solellades molt escasses i massa paraigües.

Arreglar coses pendents, fer moltes migdiades, escoltar molta música i escriure alguna ratlla torta i estrigonyada, i mirar-me al mirall, moltes estones mirant-me al mirall.

I m'agrada trobar-me a l'altra banda.

M'agrada no haver de marxar a ves a saber quants quilòmetres de casa per trobar-me una estoneta amb mi mateix i dir-me "hola Jordi, què tal estàs?", preguntar-me les mateixes tonteries de sempre, i algunes de noves, i tenir les mateixes respostes de sempre, i alguna de nova.

Suposo que hauria de ser obligator-hi, o almenys altament recomenable, trobarse més sovint, així quan ens passés no ens sorprendria i no voldríem preguntar-ho tot de cop en cinc minuts, no fós cas que ens perdéssim en la nostra pròpia profunditat i acabéssim amb els ulls en blanc i en un coma profund al més pur stil "origen" (peli molt recomanable).

Jo ho seguiré intentant, tot i que avui, a jutjar per les meves respostes, em fotria dues hòsties i m'engegaria a la merda... estic d'un tonto massa conegut.

Avui per acabar una cançoneta, que fa temps que no en penjo cap (si ho llegeixes pel Facebook, ho sento, la cançó no es penja...):





2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Es pot viure sense rellotge?! Tinc la mania, fins i tot quan estic de vacances (ara no, em toca tot l'agost treballar) de mirar-lo constantment. Se'm faria impossible passar sense ell!

Magrat ha dit...

I tant, que s'alteren els biorritmes! jeje... d'això es tracta!

I, és clar que sí: visca les trobades amb un mateix! ;-P Sigui estirant les nits o despertant-se a les set de la matinada amb un atac d'existencialisme agut...

Bones vacances, a gaudir al màxim!!