09 d’octubre 2010

"Joder con los Panchitos..."


Fa un parell de dies que estic instal·lat en un hotel molt guapo a Managua. És l'hotel Barceló, i no és un súper luxe, però es justifica cada una de les estrelles que té. És un hotel pensat per descansar, amb una zona de piscina enorme, un gimnàs espectacular, bars, restaurants... un mica rotllo "resort" que tan de mosa està des de fa uns anys.

S'hi allotja una varietat de clients interessant, des de parelles que busquen tranquilitat, empresaris en viatge de negocis, pringats com jo que estan de ruta, famílies descobrint món i grups de turistes fora de temporada...

En aquest últim grup s'hi inclou una raça que cada dia odio més, i cada dia d'una forma més visceral... el turista espanyol "tipus".

M'explico, per evitar que algú s'abraoni sobre mi titllant-me de xenòfob.

- Acostumen a ser un grup de joves, entre 25 i 35 anys, d'alguna província espanyola indeterminada.

- A l'avió, tant a l'anada com a la tornada, solen donar l'espectacle, com si mai haguessin agafat un vol transoceànic i els anés la vida en aquest. Crits, corredisses, abusar de l'amabilitat de les hostesses, recordar que fa X hores que no fumen i que estan histèrics...

- A l'aeroport són els que col·lapsen els controls de seguretat amb la seva lentitud i tonteria a l'hora de desfer-se de tots els objectes metàl·lics (si, jo també ho trobo una grolleria que ens tractin com animals, però és el que hi ha, no ho solucionaràs posant-te "gallito" én un control, pallasso!!).

- Han aconsguit una oferta d'aquelles de "todo incluido" i han anat de vacances a Nicaragua, que mola molt llavors explicar-ho i fer-se el merda amb els col·legues al tornar.

- Són a Nicaragua com podrien ser a Punta Cana, Riviera Maia, Panama o Pipa, a ells això no els importa ni els treu la son. No els importa que estiguin en un país amb cultura i tradicions pròpies, a ells l'únic que els interessa és sol, platja, mojitos i festa.

- Si no fós per les ofertes fora de temporada, MAI s'haurien pogut permetre un viatge com aquest, queda molt lluny de les seves possibilitats econòmiques (i de les meves, no vull fer-me el xulo, que jo viatjo per feina).

- Tenen un interès nul en conèixer el terra que trepitgen. No fan cap esforça per informar-se d'on són, de quina història té el país, quina situació té, com viu la gent, etc.

-L'únic aspecte en què es mostren cusriosos a l'hora de comparar-se amb els nadius, és l'econòmic, però tan sols per poder sentir-se superior. Els encanta, per exemple, saber el que cobra un treballador mig, o preguntar els preus de les coses quotidianes, per poder sentir-se el que no són... rics.

- El seu nivell d'estudis és mig, tot i que no és condició per poder formar part del grup. Es nota que hi ha algú amb estudis superiors, però també alguna caixera de supermercat vocacional.

- S'han gastat 750€ per passar una setmana aquí, i es pensen que això els dóna dret a rebre un tracte de semideus, com si els seus miserables 750€ solucionaran la crisi econòmica del país i tothom els hagués d'estar eternament agraïts.

- Es passen el dia entre la piscina, el bar, els sofàs de les terrasses, aprofitant tots aquells serveis que no els suposen una despesa extra.

- Cada vegada que han de contractar un servei extra (transport, sopar, etc.) pregunten el preu i es lamenten i regateigen com si els hi anés la vida, i es queixen que es volen aprofitar d'ells perquè són turistes...

- Són extremadament maleducats i sempre parlen a crits.

- Estan convençuts que són éssers superiors, molt per sobre de la xusma local.

- El seu esport nacional és mofar-se dels nadius que, honradament i estoica, aguanten les seves impertinències i tonteries pertquè ells SÍ que tenen educació.

- No tenen cap mena de respecte cap als altres hostes de l'hotel.

- Vesteixen tot el dia amb banyador i una samarreta molla, i unes xancles de tanga, tan si estan a la piscina com si són al bar de nit escoltant música.

- Ells se les donen de rics, però quan els ofereixen la carta de coctails al bar de la piscina acaben demanant una cervesa entre dos, i encara per obligació.

- Elles van de dives, lluint pareos i maxiulleres, i exigint que se les tracti com si fossin la dona de l'Obama o una cosa per l'estil, intentant assemblar-se a les dones que han vist alguna vegada per la tele en sèries com "mujeres ricas"

- Es dediquen a fer bromes de molt mal gust sobre el personal de l'hotel, i moltes vegades no esperen ni a estar sols, sinó que les fan amb l'afectat en qüestió davant seu, per més Inri.

- Estan convençuts que aquesta gent de complexió més baixa i rabassuda que la nostra són una raça inferior, i es dediquen a reafirmar-se constantment. Mai entendran que és la seva complexió, que són així i que no per ser més alts són millors.... m'agradaria veure'ls a Noruega aquests...

- Agafen un taxi entre 64 per repartir despeses.

- Es pensen que el fet que l'esmorzar sigui de buffet els obliga a atipar-se per tot el dia.

- Utilitzen un nivell de conversa on un mandril se sentiria incòmode, per la falta d'educació, d'estructures lingüístiques i de qualsevol criteri..


I podria seguir hores i hores, però suposo que us n'heu fet a la idea.

Doncs bé, aquest dies em toca compartir hotels amb 2 grups d'aquests, i a sobre han congeniat entre ells, convertint l'hotel en una espècie de gàbia per ximpanzès... en total deuen ser una quinzena, i no hi ha manera d'evitar-los ni esquivar-los... són com la Belen Esteban, que te'ls trobes a totes hores...

En fi, suposo que en moments així entenc perquè em sento més afí a la família australiana que està aquí de vacances i té un fill estudiant castellà, o a la parelleta de suecs amables amb qui als vespres converso una estona... o fins i tot amb el recepcionista simpàtic que em dóna conversa (sempre de futbol) quan em veu sol per l'hotel.

Deu ser que, de la mateixa manera que a ells els uneix el ser espanyols, a la resta ens uneix el ser educats.

Ara, no puc evitar recargolar-me per dins cada vegada que un d'ells deixa anar, amb cara de fàstic després que li donin un preu, que li demanin que no cridi tant o que l'adverteixin que al restaurant no es fuma un simple i clarificador:

"Joder con los Panchitos..."

Com deia el gran filòsof aquell... no hase falta disí nada más!!


7 i baixant...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

ànims ratolí ja et queda menys!!!
una mandarina insomne

Jordi Dausà (jdausa@gmail.com) ha dit...

Plas plas plas!
Sí senyor: d'acord des de la primera fins a l'última paraula. Bona capacitat analítica. L'encertes de ple.

Llir entre cards ha dit...

Gent en el món n'hi ha molta...
però PERSONES molt poques!!!

La rata sàvia ha dit...

Quin plaer tenir l'esperit d'Ausiàs March passejant-se pel meu blog...

(Puc fer apostes de qui ets, però esperaré a tornar per jugar-me-la en persona...)

Llir entre cards ha dit...

Gràcies per donar-me la benvinguda. Referent a qui sóc pots apostar el que vulguis dubto que ho endevinis!!