29 de novembre 2010

Parem el món


Ja sé que molts no ho compartiu, i no ho enteneu.

De fet, ni jo mateix ho entenc.

No ho entenc... ni em cal, perquè m'encanta.

Irracionalitat en estat pur... de tant en tant és imprescindible.

Som-hi, aquesta nit FUTBOL.

2 comentaris:

Llir entre Cards ha dit...

Què és el que no entens?
A mi personalment els fanatismes no m'agraden, de fet en res, però cada cop que hi ha un "clàssic", l'adrenalina que hi ha dins meu és desperta i no solament pel fet de veure els jugadors jugar, sinó per el que representa, més enllà del camp, dels jugadors i de la pilota, és l'esperit catalanista, això em fa vibrar, aquesta massa de gent orgullosa de la seva terra i de ser catalans, el que m'entristeix és que només és pugui reflectir d'una manera oberta i directa a través del fútbol i sobretot amb el Barça.
Ojalà que en un futur aquest esperit trobi més vies per manifestar-se amb aquesta intensitat.

Albert B. i R. ha dit...

I quin tros de resultat al final! Quina golejada! Els hi ha fet un mal!