19 de novembre 2010

Tendes de campanya...

Encara que m'he declarat moltes vegades obertament apolític (ja vaig quedar escarmentat quan era jove i tenia ideals i aquestes coses...), és inevitable, a no ser que siguis un ermità perdut en alguna caverna enmig de la muntanya, estar al cas de la campanya electoral per les eleccions catalanes.

Vist des de la perspectiva d'algú que no té cap color en particular (quan parlo amb gent de dretes em diuen que esquerranejo, quan parlo amb els d'esquerres em diuen que dretejo... estic desubicat!!), és un espectacle digne d'estudi, ja que sembla que tots plegats es pensin (potser tenen raó) que som una colla d'imbècils sense memòria, i que ara poden començar de zero amb les seves mentides i tonteries... i el millor de tot és que ho fan tan convençuts que de vegades crec que l'única manera de fer-ho és que s'arrivin a creure la de bestieses i tonteries que diuen, si no no puc concebre una ment tan eprversa i tan malvada...

Jo em segueixo quedant amb els polítics del Polònia... crec fermament que ho farien força millor, i si no, almenys riuríem una estona!!!

Doncs això, que volia reflexionar en veu alta sobre les campanyes i discursos dels diferents partits, des del meu humil punt de vista, però ho faré en desordre, saltant-me la famosa llei electoral que m'obligaria a dedicar un percentual de paraules proporcional per cada partit, no sé si jugant-me el físic o una multa, però m'arriscaré, què carai, que sóc un revoluncionari, jejeje...

PP: Espectacular, gairebé hilarant. Traiem un videojoc on la jefa mata immigrants il·legals, el pengem a la xarxa, i llavors sortim al pas dient que ha sigut un error, que havien de ser màfies, que l'empresa que l'ha fet s'ha equivocat... jejejeje, igual que quan van sortir els famosos tríptics antiimmigració, que també va ser un error de la impremta... senyors, o m'estàn mentint o vostès són molt inútils a l'hora de delegar les tasques, cosa que no seria molt recomanable si haguessin de dirigir un país. Que volen tenir un discurs xenòfob? endavant, no se n'amaguin!! llencin el seu discurs buit i populista, i llavors que la gent decideixi, però no intentin jugar a dues coses a l'hora, perquè se'ls veu el llautó a tres dies vista!!!

Ciutadans: Un nen jugant a ser polític, res més que això. El problema? que com que surt per la tele algú se'l creu i fins i tot el vota...

ICV-EUiA: Bufff. quantes sigles, no? No sé ni si les he escrit en l'ordre que toca... Aquests, en la seva línia... que sí hem d'anar a 80, que si el capitalista ens explota, que si la bicicleta, que si bla bla bla... Joan, Joan, que el teu anitc jefe ja ens ha demostrat que si se us dóna qualsevol tipus de responsabilitat esteu morts en creu, us va grossa, se us escapa de les mans. Sóu un partit necessari, mal em pesi, però necessari a l'oposició, sinó perdeu tota la vostra essència pancartista i pseudoecologista. I no parlaré de les bestieses (ratllant la legalitat) que heu fet durant els passats 8 anys en temes de subvencions, alliberats, seus encobertes, etc... que tots tenim més informació de la que ens veneu en els espots i les pancartes...

CIU: És l'hora del canvi... em fa gràcia que sigui la dreta catalana que ens ha manat 23 anys que es proclami com el canvi, curiós si més no. Un nacionalista espanyol malalt per poder decidir a les espanyes presidint el partit i estelades als mítings... buf, quin enroenou mental, no? Com quedem? O és que així, perdent-vos en un mar difuminat d'idees preteneu abarcar més vots? suposo que aquesta vegada us sortirà bé, però em farà gràcia saber què en fareu de tanta estelada un cop sigueu a la plaça Sant Jaume... suposo que estareu massa enfeinats recolocant a tothom a qui es va defenestrar quan us van robar "el que era vostre", no?

PSC: Sr. Montilla, feia molts anys, molts, que no veia algú tan convençut de la seva pròpia derrota... si ni tan sols vostè s'ho creu, com pretén que algú li segueixi la corrent? curiós també el sentir com farà i deixarà de fer quan ha tingut 8 anys per fer i deixar de fer i l'únic que ha fet ha sigut, com es diu vulgarment, "liar-la"!!! A aquestes alçades, sàpiga que ja no cola...

ERC: Gent valenta... sí sí, molt valent s'ha de ser (o molt sapastre) per estar 8 anys al govern i ara, just quan comença la campanya, tornar a treure la paraula Independència de l'armari, treure-li la pols, i posar-la a primera línia... ara el sr. Puigcercós proclama en veu alta que no pactarà amb ningú que no li asseguri un referèndum... un moment, un moment... estic tenint un deja vu o ja ho havia sentit abans això?? Llavors vindrà el moment del "és una cosa lenta, no es fa d'un dia per l'altre, s'ha de treballar en el dia a dia...", l'excusa de mal pagador d'algú que ven una paraula per mi massa valuosa com és Independència a qualsevol preu, per un simple tros de poltrona, un sou de pe vida, un cotxe oficial i un grapat de càrrecs per la família i els companys de carnet...

Solidaritat Catalana: Sr. Laporta, s'ha de reconèixer que vostè és un paio valent, amb dos collons, amb aquell punt de "xuleria madrilenya" que potser ens fa falta... però es perd en el seu ego, no pot donar voltes sobre sí mateix si el que pretén es liderar un país amb la nostra idiosincràcia i, sincerament, si ha sigut incapaç d'entendre's amb els que pensen exactament igual que vostè... no sé perquè em fa que no aniríem amssa bé amb vostè assegut al tron... potser Berlusconi acabaria com un simple afeccionat al seu costat... de vegades em fa gràcia i tot imaginar-m'ho.

Reagrupament: No sé si mai havia vist unes idees tan bones ser tan mal gestionades.. Van començar forts, amb empenta, amb ganes i amb un camí marcat... però quatre gotes caigudes a deshora li han esborrat el camí a seguir, i han fet escampadissa entre les seves files... tensions internes, baralles, el "tothom té veu i vot i escoltem a tothom per igual" han fet del seu partit un caos (almenys de cares enfora) en el que costa motl confiar, i més si parlem de confiar el futur del meu país.

I no parlaré de la CORI, ni de la Nebreda ni dels Antitaurins ni de la resta perquè, mal em pesi, el peix està venut entre quatre o cinc parades...

Com sempre un intenta creure en la democràcia, i fa esforços per no pensar malament, però el dia a dia, l'amiguisme, el repartiment de trofeus de caça, els botins escuarterats a corre cuita abans no ens facin marxar del vaixell i tot el que en realitat és la política em fa veure de nou que, sota el meu punt de vista, no són res més que un grapat de hienes intentant repartir-se a queixalades el cadàver d'un tros de terra que somniava ser un país, però que ara ja fa massa que sagna...

De ben segur que hi ha gent amb ideals, gent convençuda, gent amb empenta i moltes ganes... però no patiu, les maquinàries dels partits ja s'encarregaran de que aquests no manin o, si ho fan, que els quedi clar com funciona el joc abans de donar-los una fitxa...

Una mica em recorda a l'Església catòlica on, la gent que val, la gent que de debò reflexa l'esperit original de "l'empresa" no són mai a les poltrones, ni a les fots ni a les grans cerimònies, estan massa enfeinats pencant en el que de debò els importa.

Doncs res, ja m'he desafogat... això sí, segueixo dubtant entre votar, no votar, a qui votar, o posar un troç de mortadela dins el sobre i ficar-lo a l'urna...

Apa, que avui som divendres, i el cap de setmana és tot nostre, això (de moment) no ens ho treu ningú!!!

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

En el vídeo del PP, s'ha obviat que, a més de contra immigrants, també disparava contra independentistes. "Estranyament" els mitjans de comunicació han obviat aquest "detall".
En general, coincideixo amb el teu anàlisi menys en el cas de Solidaritat. Si no hi va haver unió no ha estat pas per un tema d'egos. Hi va haver una foerta per part del Laporta de BCN i Tarragona per ell i Girona i Lleida per RCAT. Donada la diferència de força entre les dues formacions, crec que és més que generosa. Va ser rebutjada.
Arribar a acords no és tan fàcil com sembla. I més en política, quan hi ha tants factors on hi prenen part: què fer un cop al Parlament, com finançar al campanya...

Granollacs ha dit...

Rata sàvia, vota, vota, vota. Encara que sigui tapant-ne el nas. I vota independentista. L'objectiu més digne per sobre de tot (i de tots)... Salutacions!