10 de novembre 2010

Un dimecres qualsevol...


Al despertar-se el primer que va notar va ser fred. L'habitació ja no mantenia l'escalfor que el radiador havia aconsguit durant el vespre, i la llum que s'escolava per els porticons donava una sensació encara més aguda de fred.

Li agradava el fred.

Va llevar-se d'una sola revolada, posant-se les sabatilles i baixant les escales. Mentre el cafè començava a escampar la seva olor per la cuina va engegar la tele de forma automàtica, sense pensar-hi, i va deixar posat el 3-24 de fons.

Assegut a la taula, mentre un senyor explicava els detalls d'un estudi americà sobre vés a saber què, va repasar mentalment el que havia de fer durant el dia. tenia un reunió amb el seu cap, una reunió per parlar dels detalls d'un tracte important que s'estava a punt de tancar.

A la dutxa, mentre les seves mans l'ensabonaven i els seus llavis xiulaven un solo de guitarra dels anys 80, ell pensava en les trucades, els correus i les gestions que faria. No seria un dia massa complicat, però com tots, seria un dia atapeït.


Va vestir-se en pocs minuts, no era massa complicat escollir la roba per un dimecres com avui. Pantalons texans, un jersei negre de mig temps i les bambes.

Claus del cotxe, telèfon, cartera, claus de casa, ulleres de sol... tot al seu lloc.

Va tancar la porta de la casa amb dues voltes de clau, i va pujar al cotxe.

A la radio, casualment, uns tertulians feien mofa sobre un estudi americà de vés a saber què.

Va engegar el cotxe, va fer la maniobra de cada matí per treure'l del pàrquing i, amb un somriure mig dissimulat, mentre es cordava el cinturó de seguretat, va saber que avui seria un gran dimecres, encara que el calendari l'hagués intentat amagar enmig d'una setmana normal...

3 comentaris:

Xisti ha dit...

mmmm.... un final sense tancar...
sere jo l'obsessiva? pero em pica el nas per saber que diu l'estudi americà!

Llir entre Cards ha dit...

La teva expressió escrita també és molt bona, dona gust llegir-vos a tu i a en Jordi de Tardes de birres.

La rata sàvia ha dit...

Moltes gràcies Llir... tot i que segueixo sense saber qui ets (vaig errar la meva juguesa), agraeixo els compliments, encara que no tinguin cara!! Això sí, encara em considero molt lluny del nivell d'una tarda de birres... jo semblo més un matí amb llet i colacao...


Mandarineta: algun dia t'explicaré de què parla l'estudi