15 de novembre 2010

Xim xim...



Que l'aigua de la pluja només caigui
de dalt a baix no ha de ser motiu
de dol ni de desconsol per a ningú;
al capdevall, tot retorna als orígens.
Però és dur el nostre pas per la terra
i hem d'acollir contents tota esperança,
per més que sigui fràgil, inestable.
L'aigua envaeix totes les escaletes
i podrirà l'asfalt que ens prem els peus.
A ple carrer omplim gibrells i càntirs
sense necessitat de canaleres
i, poc a poc, tot retorna dins l'ordre
màgic dels primers mots que vam aprendre.
Aquest violí té només una corda
que només xiscla o gruny. Si en percudiu
la pell resseca el so opac congria
ocells nocturns i sinistres bubotes.
Desvetlla vents la immòbil assemblea,
però ningú no branda les banderes
ni bufa els corns. Amb fustes de naufragi
aixeco barricades. Em contemplen
els ocellots. Jo vaig i vinc. Dessota
de cada mot hi ha un pou. L'aigua és la clau:
una clau que no tinc. Els mots sedegen.
És hora ja que esclati el gran incendi.


Després d'un llarg silenci per assaborir el gran Martí Pol, em quedo amb uns quants detalls del cap de setmana...

- Sopars de retrobament, amb llàgrimes ben dissimulades rera poesies a marxa forçada.
- Ser còmploce d'un secret et fa sentir com un graó per sobre de la resta de mortals.
- Córrer envoltat de silenci, sol i el soroll de les teves passes
- Calamars a la planxa i verduretes...
- Tallagespes i desbrossadora.
- Tiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, fem tonteries???
- Brrrummm, brrrrummmmm
- No vull que em vegis sopar, vés i menja't la teva poma
- T'ho he dit durant l'última mitja hora?

I la setmana que estrenem tindrà de tot... o això espero, almenys l'acabarem amb castanyes i rock'n'roll!!!!